Sicle

El sicle (de l'hebreu שקל, sheqel, a través del llatí siclus, en grec antic σίγλος o σίκλος) era una antiga unitat per mesurar els pesos usada a l'Orient Mitjà (Palestina) i a Mesopotàmia (Assíria i Babilònia), que corresponia al dàric persa.^[1]

Sicle

Tipus	unitat de massa i tipus de moneda
Unitat de	massa

Mig sicle d'argent de la colònia grega de Taras, durant l'ocupació púnica. El sistema monetari púnic estava basat en el sicle.

Normalment fa referència a una antiga unitat de pes jueva. El mot derivava de la paraula hebrea que significava 'pesar'. El valor va variar notablement segons el temps i els diversos llocs en què estigué en vigor: la unitat mesopotàmica equivalia a 8,33 grams, i es dividia en 2 zuzu (mig sicle cadascun), o 8 bitqu, o 12 mahat, o 24 giru, o 40 halluru, o 180 uttetu. El sicle palestí tenia 11,5 g.

Amb el mateix nom es coneixen les monedes, d'argent o d'or, que tenien un pes d'un sicle. Tant els fenicis com els hebreus en van batre.

El pes del sicle jueu podia variar entre els 10 i els 13 grams. Un sicle valia 20 guerot i vint sicles formaven una mina.

Es creu que les «30 monedes de plata» de Judes eren sicles de Tir.^[2]

Juli Pòl·lux deia que un sicle tenia el mateix valor monetari que una tercera part d'una dracma àtica i pesava l'equivalent a 14'9 grams. Quan el dracma era una moneda estesa per tots els territoris antics, alguna pobles consideraven que un sicle era equivalent a una tetradracma, altres a una didracma i fins i tot alguns li donaven el valor d'una dracma.^[3]

Modernament s'ha reprès el mot hebreu sheqel per anomenar la nova moneda de l'Estat d'Israel.

Vegeu també: Xéquel, Biltu, i Uttetu