Siderita
mineral de la classe dels carbonats From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La siderita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany al grup de la calcita. Té un aspecte terrós i fràgil. La siderita en la seva composició conté un 48% de ferro per això des de l'antiguitat fins avui en dia ha sigut una important mena de ferro i és molt utilitzada a les indústries. El 1845 va sorgir el seu nom científic "siderita" derivat de la paraula sideros, «ferro».
Remove ads
Característiques
És un material soluble en HCl concertat i calent, i produeix efervescència. Quan s'escalfa es torna magnètica mentre està calenta. És fàcilment alterable a limonita. Es forma sense presència d'oxigen. Segons el seu contingut en ferro pot haver diferències de color ratlla i lluentor.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la siderita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M2+)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
Remove ads
Formació i jaciments
Es forma en cavitats de bombolles de roques volcàniques, Ganga en jaciments hidrotermals, Concrecions o jaciments a roques sedimentàries, En torbes. Hi ha jaciments de siderita en masses compactes a Eisenerz i Hüttenberg (Àustria), una amb longitud de fins a 50 mm. S'han descrit bons exemplars de vidres a Tavistock, Devon i Redruth, Cornualla (Gran Bretanya). La seva època d'explotació a cel obert ja ha passat, ja que és actualment subterrània, basada en mines. A Catalunya s'hi pot trobar a Aós de Civís, Betera, Escarró, Ferrera, Fillols, Planoles, a la Pobla Tornesa o a Setcases,[1] per exemple.
Siderita tall
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads