Sikkimès

El sikkimès, també anomenat "tibetà sikkimès", "Bhutia", "Drenjongké" (tibetà: འབྲས་ལྗོངས་སྐད་; Wylie: 'bras ljongs skad, "llengua de la vall d'arròs")^[1] Dranjoke, Denjongka, Denzongpeke i Denzongke, pertany a la família de llengües tibètiques del sud. Es parla a Sikkim (Índia) pels buthia, i també en alguns indrets de la província de Mechi (Nepal). El 2001 tenia uns 70.000 parlants (segons l'ethnologue),^[2] aproximadament un 10% de la població de Sikkim. L'autònim que utilitzen els sikkimesos per referir-se a la seva llengua és drengzongké, i per referir-se al seu país Drengzong (འབྲས་ལྗོངས་).^[3]

Sikkimès

འབྲས་ལྗོངས་སྐད་
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants nadius	70.000
Autòcton de	Sikkim
Estat	Índia
Classificació lingüística
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües tibetobirmanes llengües tibeto-kanauri llengües bòdiques llengües tibètiques llengües tibètiques meridionals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet tibetà
Codis
ISO 639-3	sip
Glottolog	sikk1242
Linguasphere	70-AAA-bb
Ethnologue	sip
IETF	sip

Escriptura

El sikkimès s'escriu en alfabet tibetà, heretat del tibetà clàssic, tot i que la fonologia i el lèxic sikkimès es diferencien notablement del tibetà clàssic. El SIL International defineix en conseqüència el sistema d'escriptura sikkimès com “estil Bodhi”. Segons el SIL, el 68% dels sikkimesos de Bhutia estaven alfabetitzats en l'alfabet tibetà el 2001.^[3][4][5]

El sikkimès i els seus veïns

Els parlants de sikkimès poden entendre parcialment el dzongkha, amb una similitud lèxica del 65% entre ambdues llengües. En comparació, el tibetà estàndard, té només un 42% de lèxic similar. El sikkimès també ha estat influenciat fins a cert punt pels idiomes veïns de helambu sherpa i tamang.^[3][4]

A causa de més d'un segle de contacte estret amb parlants del nepalès i de tibetà, molts parlants de sikkimès també fan servir aquests idiomes a la vida diària.^[3]

Fonologia

Consonants

Les consonants del sikkimès es classifiquen en la taula següent mostra, principalment seguint Yliniemi (2005) i van Driem (1992).^[5]

		Labials	Dentals/ Alveolars	Retroflexes	Alveolo-palatal/ Palatals	Velars	Glotals
Nasals	sordes		n̥ ན /n/			ŋ̥ ང /ng/
	sonores	m མ /m/	n ན /n/		n~ŋ ཉ /ny/	ŋ ང /ng/
Oclusives	sordes no aspirades	p པ /p/	t ཏ /t/	ʈ ཏྲ /tr/		k ཀ /k/	ʔ འ /ʔ/
	sordes aspirades	pʰ ཕ /ph/	tʰ ཐ /th/	ʈʰ ཐྲ /thr/		kʰ ཁ /kh/
	sonores	b བ /b/	d ད /d/	ɖ དྲ /dr/		ɡ ག /g/
	sonores aspirades	p̀ʱ~b̀ɦ བ /p'/	t̀ʱ~d̀ɦ ད /t'/	ʈ̀ʱ~ɖ̀ɦ དྲ /tr'/		k̀ʱ~g̀ɦ ག /k'/
Africades	sordes no aspirades		ts ཙ /ts/		tɕ ཅ /c/
	sordes aspirades		tsʰ ཚ /tsh/		tɕʰ ཆ /ch/
	sonores		dz ཛ /dz/		dʑ ཇ /j/
	sonores aspirades				tɕ̀ʱ~dʑ̀ɦ ཇ /c'/
Fricatives	sordes		s ས /s/		ɕ ཤ /sh/		h ཧ /h/
	sonores		z ཟ /z/		ʑ ཞ /zh/
Líquides	sordes		l̥ ལ /l/	r̥ ར /r/
	sonores		l ལ /l/	r~ɹ~ɾ ར /r/
Aproximants		w ཝ /w/			j ཡ /y/	w ཝ /w/

Les consonants sonores aspirades (devoiced) es manifesten amb una lleugera sonoritat aspirada, aspiració i accent tonal baix. Hi ha restes de consonants sonores del tibetà clàssic que han esdevingut sordes. Així mateix, el fonema històric tibetà /ny/ es realitza com un al·lòfon dels fonemes /n/ i /ng/, que han perdut la distinció entre els parlants.^[5]

Vocals

A continuació, es mostra una taula de les vocals del sikkimès, també en gran manera seguint Yliniemi (2005).^[5]

	Anteriors		Centrals	Posteriors
	no arrodonida	arrodonida	no arrodonida	arrodonida
Tancada	i　 ི /i/	y　 ུ /u/		u　 ུ /u/
Obertura mitjana	e　 ེ /e/	ø　 ོ /o/		o　 ོ /o/
Oberta	ɛ　 ེ /e/		ɐ /a/

A l'alfabet tibetà, que és un abugida, no es marca la vocal inherent /a/. A la taula anterior, en cursiva [ɛ] /e/ és un al·lòfon de [e] /e/, limitat a aparèixer després de [dʑ] /j/ en síl·labes tancades.^[5]