Sitar
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El sitar (en hindi सितार, sitār) és un instrument musical de corda indi, tradicional també al Pakistan, d'arquitectura similar a la de la guitarra i al banjo, tot i que la caixa de ressonància feta de carbassa és semiesfèrica i el mànec és més llarg i travessat per nombrosos trasts.[1][2] Segons la classificació Hornbostel-Sachs és un cordòfon compost de la categoria del llaüt amb mànec.
El sitar té de 18 a 26 cordes d'acer: quatre cordes per a la melodia, tres d'acompanyament harmònic i rítmic, i entre 11 i 19 cordes afinables que vibren per simpatia i amb la ressonància donen cos i textura al so. Es pot identificar perquè té un so metàl·lic i pels seus glissandos. Totes les cordes són pinçades amb un plectre (mizrab)[3] al dit índex, menys les simpàtiques, que eventualment es toquen amb el dit petit. Els trasts que travessen el mànec són metàl·lics i mòbils, cosa que permet que l'instrument s'adapti a les diferents escales modals o ragues.[4]
El sitar és un instrument versàtil amb un so suau i brillant, apropiat per expressar el lent desenvolupament de les ragues així com per servir a la interpretació virtuosa. Es creu que va ser introduït a l'Índia des de Pèrsia durant el període mogol.[5][6]
Aquest instrument ha estat popularitzat a Occident en gran part gràcies al músic indi Ravi Shankar.[1]
Remove ads
Intèrprets de l'instrument
- Vilayat Khan
- Imrat Khan
- Nikhil Banerjee
- Rais Khan
- Shahid Parvez
- Budhaditya Mukherjee
Intèrprets populars a occident
- Ravi Shankar
- Anoushka Shankar
- George Harrison
- Brian Jones
- Ariel Ameijenda
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads