Sofia Fuoco

Sofia Fuoco (Milà, 16 de gener de 1830 - Carate Urio, província de Como, 4 de juny de 1916) fou una ballarina italiana, nascuda Maria Brambilla;^[1] el seu nom artístic, Fuoco (nom de la mare, donat perquè hi havia més d'una "Maria Brambilla" a l'escola de ball), "Foc" en italià.

Sofia Fuoco

Biografia
Naixement	16 gener 1830 Milà (Itàlia)
Mort	4 juny 1916 (86 anys) Carate Urio (Itàlia) (en)
Formació	Accademia Teatro alla Scala
Activitat
Ocupació	ballarina de ballet
Ocupador	La Scala

El seu pare era pintor, entrà sent molt jove en l'escola de Carlo Blasis i debutà a La Scala el 1839. També actuà en l'Òpera de París i en el Teatre Reial de Madrid entre 1846 i 1850, així com en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Posseïa una forta tècnica, sobretot a les puntes, pel que fou anomenada pointue. Aconseguí gran èxit i honors amb Henry IV, obra auspiciada per l'entusiasta Théophile Gautier, amb la música d'Ambroise Thomas i coreografia de Mazilier, i amb balls de Blasis, Perrot i Coppini, alguns dels quals passaren ser els seus cavalls de batalla. Creà la versió italiana del cèlebre Pas de quatre Perrot-Pugni, amb Taglioni, Rosati i Vente el 1846 a Milà.

Es retirà dels escenaris el 1850. Apareix retratada en el llibre Le regine della danza, de Gastone Monaldi (Torí, 1910) i en les pàgines que hi dedicà Ivor Guest a The Romantic Ballet (Londres, 1966).