Solimano

Solimano és una òpera en tres actes composta per Johann Adolph Hasse amb el llibret en italià de Giovanni Ambrogio Migliavacca, basada lliurement en la vida del soldà otomà Solimà el Magnífic. S'estrenà el 5 de febrer de 1753 al teatre Opernhaus am Zwinger de Dresden.

Solimano

El soldà Solimà el Magnífic
Forma musical	òpera
Compositor	Johann Adolph Hasse
Llibretista	Giovanni Ambrogio Migliavacca
Llengua	italià
Basat en	Solimano (en) (Giannambrogio Migliavacca (en) )
Data de publicació	segle XVIII
Parts	tres
Personatges	Narsea (en) , Acomate (en) , Rusteno (en) , Emira (en) , Selim (en) , Osmino (en) i Solimano (Suleiman the Magnificent) (en)
Estrena
Estrena	5 de febrer de 1753
Escenari	Opernhaus am Zwinger de Dresden,

Context

Hasse era el favorit de la duquessa Maria Antònia de Baviera, pera la qual va compondre diverses òperes per a la seva cort de Dresden, com ara La Spartana generosa, estrenada el 1747 per celebrar el seu matrimoni amb Frederick Christian, elector de Saxònia. El llibretista de Solimano, Giovanni Ambrogio Migliavacca, era un estudiant i protegit de Pietro Metastasio.^[1]

Performance history

La primera representació de l'obra en temps moderns va ser el 16 d'agost de 1997 al festival d'Innsbruck, amb una producció de René Jacobs.^[2] El febrer de 1999 Jacobs va portar la mateixa producció a la Staatsoper Unter den Linden de Berlín per celebrar el tres-cents aniversari del naixement de Hasse.^[3]

Personatges

Personatge	Tipus de veu	Cantants de l'estrena[4]
Solimano (Solimà el Magnífic), soldà de l'Imperi Otomà	tenor	Angelo Amorevoli
Selim, fill gran de Solimano, nascut d'una anterior consort	castrato	Angelo Maria Monticelli
Osmino, fill petit de Solimano, nascut de la consort Roxelana	castrato	Bartolomeo Puttini
Narsea, filla del xa de Pèrsia i presonera dels turcs	contralt	Teresa Albuzzi-Todeschini
Emira, germana de Narsea	soprano	Caterina Pilaja
Acomate, general dels geníssers de Solimano	castrato	Giuseppe Belli
Rusteno, gran visir i gendre de Roxelana	baix	Antonio Fürich
Soldats, esclaus, cortesans, patges i guardes

Enregistraments

No hi ha enregistraments comercials complets de Solimano. Tot i això, l'ària de Selim de l'acte segon, "Fra quest'ombre" apareix cantada per Vivica Genaux al disc Baroque Divas de Decca. L'escena de triomf de l'acte primer, "Marcia alla Turca" i el cor dels soldats "Viva il prode, viva il forte", apareix a la compilació 1001 Nights: Breezes From The Orient.^[5]

Enllaços externs

• Partitura completa a l'International Music Score Library Project.
• Bonarelli, Prospero (1620). Il Solimano. Stamperia di Pietro Cecconcelli.