Staphylococcus epidermidis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Staphylococcus epidermidis és una de les més de 40 espècies bacterianes que corresponen al gènere Staphylococcus.[1] Forma part de la microbiota normal de la pell i les mucoses humanes, juntament amb altres espècies d'estafilococs coagulasa negatius.[2] En formar part de la microbiota de la pell, és un contaminant freqüent de les mostres enviades al laboratori de diagnòstic.[3]
.svg){kind=link}
Malgrat que S. epidermidis no sol ser un bacteri patogen, els pacients amb el sistema immunitari compromès corren el risc de desenvolupar una infecció, normalment adquirida a l'ambient hospitalari (infecció nosocomial).[4]
S. epidermidis és una preocupació particular per les persones amb catèters o implants quirúrgics perquè se sap que formen biofilms que creixen en aquests dispositius.[5]
Remove ads
Microbiologia
Staphylococcus epidermidis és una espècie grampositiva i s'observa al microscopi com cocs agrupats de forma irregular.[5] És immòbil i el seu metabolisme és anaerobi facultatiu, pel que pot obtenir energia de la respiració aeròbica o la fermentació.[6]
Respecte a les característiques bioquímiques, S. epidermidis és catalasa positiu, coagulasa negatiu, oxidasa negatiu i ureasa positiu. A més, al voltant del 80% de les soques són nitrat reductasa positives, i la meitat de les soques tenen activitat termonucleasa dèbil.[3]
En quant als glúcids, poden fermentar la glucosa, la lactosa i la maltosa, però no la trehalosa ni el manitol.[4] En no poder fermentar aquest últim, les colònies en agar manitol sal no canvien el color del medi, que és roig.[3]
És sensible a la novobiocina, sent una prova important per distingir-lo de Staphylococcus saprophyticus, que també és coagulasa negativa, però resistent a la novobiocina.[7]
Creix ràpidament en els medis de cultiu i forma colònies llises de color gris o blanc grisós, que poden variar d'opacitat i tenir una aparença tipus moc o inclús ser enganxifoses.[7] A més, és un organisme mesòfil pel que pot créixer entre els 15°C i els 45°C, sent la temperatura òptima de 30-37°C.[8] En el medi agar sang no produeix hemòlisi (pel que es classifica com a γ-hemolític).[9] També suporta concentracions de sal del 7,5% (és halotolerant), capaces d'inhibir el creixement de molts microorganismes. Tot i això, creix malament quan la concentració de NaCl assoleix el 10%.[10]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads