Suera

Suera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Suera

Suera (ca) Sueras (es)
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
39° 57′ 07″ N, 0° 19′ 54″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	la Plana Baixa
Capital	Suera
Població humana
Població	593 (2025) (26,71 hab./km²)
Gentilici	Suerenc, suerenca
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	22,2 km²
Altitud	316 m
Limita amb	l'Alcúdia de Veo Tales Fanzara Aiòder Vilamalur
Partit judicial	Nules
Dades històriques
Patrocini	Blai de Sebaste
Dia de mercat	Dijous
Festa patronal	Del 15 al 31 d'octubre
Organització política
• Alcalde	Josep Pasqual Martí García
Identificadors descriptius
Codi postal	12223
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	12108
Codi ARGOS de municipis	12108
Lloc web	suera.es

Església de la Mare de Déu de l'Assumpció

Limita amb Tales, l'Alcúdia de Veo, Vilamalur i Aiòder.

Geografia

El terme municipal de Suera presenta un relleu muntanyós, ja que es troba als últims contraforts de la Serra d'Espadà, que descendix progressivament cap a la Plana. En el seu paisatge abunden importants extensions de boscos de pins i sureres, que alternen amb cultius de secà i regadiu. El secà s'assenta sobre el terreny en terrasses i abancalaments de temps immemorials. El regadiu hi és possible gràcies a l'aigua de les nombroses fonts del terme, que es canalitza mitjançant séquies.

Història

Suera Alta (despoblat) i Suera (municipi) tenen el seu origen en diversos poblats àrabs, units després de la conquesta cristiana. Jaume I donà la vall el 1260 a Pere, fill de la seua esposa Teresa Gil, i li atorgà franquícies. Després el senyoriu pertanyeria als ducs de Medinaceli. El 1609 romangué despoblat fins al 1611. A pesar de l'arribada d'alguns repobladors, l'auge demogràfic no va arribar fins al segle xviii (567 habitants en 1787).

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007	2010
523	592	565	568	548	547	579	573	510	592	640	680

Política i govern

Ajuntament

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 del Partit Popular (PP) i 1 de Compromís per Suera (Compromís).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Suera
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Josep Pasqual Martí García	191	50,66%	4 (+1)
	Partit Popular		José Antonio Montoliu Calatayud	96	25,46%	2 ()
	Compromís per Suera		Manuel Isidro Llorens González	79	20,95%	1 (-1)
	Vots en blanc			11	2,92%
Total vots vàlids i regidors				377	100 %	7
	Vots nuls			5	1,31%
Participació (vots vàlids més nuls)				382	85,08%**
Abstenció				67*	14,92%**
Total cens electoral				449*	100 %**
Alcalde: Josep Pascual Martí García (PSPV) (15/06/2019)
Fonts: JEC,[1] JEZ Castelló,[2] Periòdic Ara.[3] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2007 l'alcalde de Suera és Josep Pasqual Martí García, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Ernesto Macian Tomás	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Ernesto Macian Tomás	PDL	28/05/1983	--
1987–1991	Joaquim Miquel Estall Polés	CDS	30/06/1987	--
1991–1995	Joaquim Miquel Estall Polés	CDS	15/06/1991	--
1995–1999	Joaquim Miquel Estall Polés	CDS	17/06/1995	--
1999–2003	Joaquim Miquel Estall Poles	UC-CDS	03/07/1999	--
2003–2007	José A. Montoliu Calatayud	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Josep P. Martí García	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Josep P. Martí García	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Josep P. Martí García	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Josep P. Martí García	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[4]

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura que va millorar a partir del segle xix gràcies a l'extracció d'aigua del subsòl per a reg, avui però té un paper secundari, ja que gran part de la població es desplaça a treballar a les indústries d'Onda i Ribesalbes.

Monuments

• Església de l'Assumpció. Temple que presenta une dimensions espectaculars donat el reduït del nucli urbà. Conserva frescos de Joaquim Oliet i un mural ceràmic a la façana de Manuel Safont. Es va construir al segle xviii.

• Ermita del Crist de la Clemència.

• Castell de Maús. D'origen àrab. Va ser construït al segle xii. Està situat a la cúspide del turó de Suera Alta a una altura de 582 msnm. El castell es troba en ruïnes, però la seua silueta retallada abruptament és una de les més cridaneres dels castells d'Espadà. Encara s'aprecien grans llenços de muralles i la part inferior del que degué ser la torre major. Està associat a quatre alqueries musulmanes a les quals donava protecció i que, després de la conquesta, van ser agrupades a un únic nucli urbà, l'actual Suera. La fortificació rep el nom de Castell de Suera, però des d'època islàmica (i encara actualment) és també conegut com de Maús.

• Despoblat de Castro. Restes d'un antic assentament d'origen medieval. Al lloc també s'han trobat restes de ceràmica medieval.

• Despoblat de Suera Alta. Restes d'un antic poblat d'origen medieval. Conserva bona part de les seves estructures, cases, molins i carrers, la qual cosa fa molt atractiva la seva visita. Així mateix també s'han trobat restes de ceràmica medieval.

Ruïnes a Suera Alta

Llocs d'interés

El terme de Suera és abundant en brolladors, i són destacables cinc fonts: la de Castro, la Bocamina, els Ullals, l'Avellaner i la font del Riu.

És el Barranc de Castro on es concentra el major nombre de brolladors seguint pistes i camins entre pins i alzines que duen a la vall, al paratge de Castro s'ha acondicionat per al gaudi de visitants una zona recreativa.

Festes i celebracions

• Sant Antoni Abad. Se celebra el dia 17 de gener amb una processó en la qual es repartix un rotllo típic i es beneïxen els animals. També es fan fogueres.

• Sant Blai. Se celebra el dia 3 de febrer en honor del seu patró, els quintos organitzen bous, ball i processó.

• Festes del Sagrament i Crist de la Clemència. Se celebren durant la setmana del quart diumenge d'octubre. El dilluns de festes es fa la tradicional baixada del Crist en romiatge que concentra el veïnat.

• Festes d'estiu. Es fan en honor de la Verge de l'Assumpció durant la setmana del 15 d'agost. S'organitzen balls, bous i actes culturals.