Tebello Nyokong
química sud-africana i professora From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Tebello Nyokong (Maseru, 20 d'octubre de 1951) és una química sud-africana i professora a la Universitat Rhodes.[1] Les seves recerques tracten sobre la fototeràpia dinàmica, un mètode de tractament per al càncer, alternatiu a la quimioteràpia.[2][3]
Remove ads
Biografia i formació
Nyokong prové d'una família pobra. De nena, va ser enviada a viure amb els seus avis a les muntanyes de Lesotho. Va aprendre ciència observant la fauna i flora mentre treballava cuidant ovelles, sense poder anar a escola cada dia.[4] En alguna entrevista, Nyokong ha dit que una de les ambicions de la seva infantesa era posseir el seu propi parell de sabates.[5][6]
Nyokong va rebre el Certificat escolar Cambridge a l'estranger el 1972.[7] Va obtenir la llicenciatura en química i biologia de la Universitat de Lesotho el 1977. Assistí a la Universitat McMaster a Ontario, Canadà, per fer el doctorat, que va obtenir el 1987.[3] Tot seguit va rebre una beca Fulbright per continuar els estudis post-doctorals a la Universitat de Notre Dame, als Estats Units.[8]
Remove ads
Recerca
En concloure el període de la beca Fulbright, Nyokong va tornar per treballar a la Universitat de Lesotho. El 1992 va integrar-se en la Universitat de Rhodes. La Fundació Nacional de Recerca li va atorgar una alta puntuació i va poder tenir laboratori d'investigació propi a la universitat.[8]
És coneguda per la seva investigació en nanotecnologia, així com també el seu treball en teràpia fotodinàmica. La seva recerca aplana el camí per detectar i tractar el càncer de manera més segura, sense els efectes debilitantes de la quimioteràpia.[2]
A més de treballar en la teràpia fotodinàmica, Tebello Nyokong continua fent una tasca important en la formació de químics, particularment dones, en les sofisticades habilitats necessàries per mantenir Sud-àfrica a l'avantguarda del desenvolupament científic.[7]
Remove ads
Reconeixements
El 2009 va rebre el premi L'Oreal-UNESCO per a “Dones en Ciència”. El 2011 va rebre el premi Dones Distingides en Química de la RSC (Societat Real de Química)/ PACN (Xarxa de Química Pan-Africana)
Va obtenir l'Orde de Mapungubwe de Bronze de la presidència de Sud-àfrica. El 2012 va ser premiada amb la Medalla d'Or de l'Institut Químic Sud-africà, i va ser considerada per IT News Àfrica com una de les deu dones africanes més influents en ciència i tecnologia.[7]
El 2014, com a professora a la Universitat de Rhodes a Grahamstown, va ser protagonista d'un retrat fotogràfic col·lectiu per a l'obra d'Adrian Steirn, "21 icones", que la va imaginar tornant a la seva funció de la infantesa com a pastora d'ovelles però ara com una adulta, amb la bata de laboratori.[9] Els beneficis de les vendes de les còpies del quadre es van destinar a projectes humanitaris.[5]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads