Teoctist

Teoctist^[1] (grec medieval: Θεόκτιστος, Theóktistos; mort el 20 de novembre del 855) fou un alt funcionari de l'Imperi Romà d'Orient^{[nota 1]} del segon quart del segle ix i el cap de fet de la regència durant la minoria d'edat de l'emperador Miquel III des del 842 fins a la seva destitució i assassinat el 855. Teoctist, un eunuc de la cort, tingué un paper clau en la pujada de Miquel II el Tartamut el 820 i fou recompensat pel seu suport amb els títols de patrici i, posteriorment, mestre dels oficis. Ocupà els alts càrrecs de cartulari del canícul i logoteta postal en els governs de Miquel i del seu fill i successor, Teòfil. A la mort d'aquest últim el 842, Teoctist fou nomenat membre del consell de regència, però no trigà gaire a arraconar-ne els altres membres i esdevenir el poder a l'ombra. Administrador i polític consumat, fou clau en la resolució definitiva de la iconoclàstia romana d'Orient i infongué un nou alè a l'educació en el si de l'imperi. Prosseguí la repressió dels paulicians alhora que alternava les victòries i les derrotes en les guerres contra els àrabs.^[2] Quan Miquel III assolí la majoria d'edat el 855, el seu oncle, Bardes, el convencé de desfer-se de la tutela de Teoctist i l'emperadriu mare Teodora, amb el resultat que Teoctist fou assassinat per Bardes i els seus partidaris el 20 de novembre d'aquell mateix any.

Teoctist

Miquel III amb la seva mare, Teodora, i Teoctist (abillat amb un barret blanc)
Biografia
Naixement	segle IX
Mort	20 novembre 855 (Gregorià)
Causa de mort	homicidi
Regent
842 – 855
Cartulari del canícul
Logoteta postal
Activitat
Ocupació	polític, militar
Enaltiment
sant
Festivitat	20 de novembre
Altres
Títol	Patrici Mestre

Ascens al poder

Els primers anys de Teoctist són un misteri. La majoria dels erudits moderns accepten la descripció com a eunuc que en fan Teòfanes continuat i at-Tabarí malgrat que no acaba d'encaixar amb l'acusació del seu rival, Bardes, que deia que Teoctist ambicionava de casar-se amb l'emperadriu Teodora o una de les seves filles.^[3] El 820 ja complia una funció no especificada a la cort de l'emperador Lleó V l'Armeni (r. 813-822), tal vegada com a membre de la guàrdia imperial. El seu paper central en la conspiració per assassinar Lleó li valgué el favor del nou emperador, Miquel II el Tartamut (r. 822-829), que li concedí el títol de patrici i l'elegí per al càrrec àulic confidencial de cartulari del canícul, és a dir, custodi de l'escrivania imperial.^[4][3]

Notes

1. Conegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí.