Teodora Lamadrid

Teodora Hervella Cano, coneguda com a Teodora Lamadrid (Saragossa, 26 de novembre de 1820 – Madrid, 21 d'abril de 1896) va ser una important actriu espanyola dins del corrent del romanticisme teatral, junt amb la seva germana Bárbara i Matilde Díez.^[1]

Teodora Lamadrid

Teodora Lamadrid, per Manuel Cabral y Aguado Bejarano
Biografia
Naixement	26 novembre 1820 Saragossa (Espanya)
Mort	21 abril 1896 (75 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 35″ O
Activitat
Ocupació	actriu de teatre, professora
Alumnes	Concha Ruiz
Família
Germans	Bárbara Lamadrid

Va ensenyar declamació a l'actriu María Guerrero a la Escuela Oficial de Declamación del Conservatorio de Madrid.^[2][3]

Biografia

L'actriu Teodora Lamadrid

Als vuit anys ja va començar a interpretar dalt d'un escenari. Es traslladà a Madrid l'any 1832, després de ser contractada, junt amb la seva germana, per l'empresari teatral Juan Grimaldi per a treballar als teatres Príncipe i de la Cruz.

L'any 1851 interpretà una de les seves obres principals, Adriana Lecouvreur.^[4] En anys successius interpretà obres com Locura de amor, de Manuel Tamayo y Baus, El tanto por ciento, La campana de la Almudaina, Lo positivo, Virginia, La villana de Vallecas, El desdén con el desdén,^[5] Don Juan Tenorio, Los amantes de Teruel o El trovador.

Com a cantant lírica: El novio y el concierto (1841), composta pel seu marit Basilio Basili, i Los solitarios (1842), amb música de Basili i textos de Bretón de los Herreros. Com era habitual, va fer una gira teatral per Amèrica del Sud.

Ha donat nom a carrers en diverses ciutats espanyoles, entre les quals, Barcelona.