Teorema del programa estructurat

El teorema del programa estructurat és un resultat de la teoria de llenguatges de programació.^[1] Aquest teorema estableix que tota funció computable pot ser implementada per un llenguatge de programació que combini subrutines de només 3 tipus. Aquestes 3 formes també anomenades estructures de control són:^[1]

• Executar una subrutina i després una altra (estructures de seqüència)
• Executar una subrutina seleccionada d'entre 2 rutines possibles depenent d'un valor boolea (estructures de selecció com IF-THEN-ELSE)
• Executar una subrutina durant el temps que una variable booleana sigui certa (estructures d'iteració, cicle o bucle)

Aquest teorema demostra que la instrucció GOTO no és estrictament necessària i que per a tot programa existeix un programa equivalent que no utilitza aquesta instrucció.^[2]

El experts en computació acrediten aquest teorema a un article escrit per Corrado Böhm i Giuseppe Jacopini.^[3] Tot i això, David Harel va rastrejar els orígens d'aquest teorema fins a arribar a la descripció de 1946 de l'arquitectura de Von Neumann i el teorema formal de Kleene.