The Spectator

The Spectator és una revista setmanal britànica publicada per primera vegada el 6 de juliol de 1828.^[1] Els propietaris són David i Frederick Barclay, que també són amos del diari Daily Telegraph.

Aquest article tracta sobre la revista actual. Vegeu-ne altres significats a «The Spectator (1711)».

The Spectator

Tipus	revista
Fitxa
Llengua	anglès
Data d'inici	1828
Fundador	Robert Stephen Rintoul (en)
Propietat de	Robert Stephen Rintoul (en) (1828–1858) Richard Holt Hutton (1861–1897) Meredith Townsend (en) (1861–1897) John Strachey (1897–1924) Evelyn Wrench (en) (1924–1954) Ian Gilmour (1954–1967) Harold Creighton (1967–1975) Henry Keswick (1975–1980) Algy Cluff (en) (1981–1985) Fairfax Media (1985–1988)
Adreça	22 Old Queen Street, Westminster, SW1H 9HP
Lloc de publicació	Londres
Estat	Regne Unit
Dades i xifres
Periodicitat	1 setmana
Editor	Fraser Nelson
Identificadors
ISSN	0038-6952
Lloc web	spectator.co.uk

Els seus àmbits principals són la política i la cultura. La línia editorial és generalment conservadora i de centredreta, tot i que alguns dels seus col·laboradors regulars com Frank Field i Martin Bright escriuen des d'una perspectiva més d'esquerra. La revista també té extenses seccions dedicades a l'art, on s'escriu sobre llibres, música, òpera i crítiques de cinema i televisió. A la darreria de l'any 2008, va començar a publicar-se Spectator Austràlia, que ofereix dotze pàgines de «contingut únicament australià» (incloent una pàgina editorial especial) a més del contingut britànic complet. La revista tenia el 2008^{[Cal actualitzar]} una tirada de 77.146 exemplars.

Ser editor de The Spectator sovint va formar part de la ruta als alts càrrecs al Partit Conservador; alguns del antics redactors inclouen Iain Macleod, Ian Gilmour i Nigel Lawson, que tots més tard van esdevenir ministres. Ser editor també pot resultar un trampolí per aconseguir algun càrrec públic, com va passar amb Boris Johnson, el batlle conservador de Londres elegit el 2008.^[2]