Thomas Fincke
matemàtic i metge danès From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Thomas Fincke (Flensburg, 6 de gener de 1561 - Copenhaguen, 24 d'abril de 1656), també escrit Finck, Finke o Fink, va ser un matemàtic i metge danès del segle xvii, conegut per ser l'introductor de les paraules tangent i secant per referir-se a les funcions trigonomètriques avui conegudes amb aquests noms.
Remove ads
Vida
La mare de Thomas Fincke va morir sis dies després del seu naixement i el seu pare va morir quan tenia nou anys. Tots dos eren de famílies benestants de Flensburg.[1] El noi va ser educat pel seu oncle Reinhold Thor Smede, un educat conseller local, assistint a l'escola luterana de Flensburg, on va aprendre llatí, grec i hebreu.
El 1577 prossegueix els seus estudis a la Universitat d'Estrasburg, decanttant-se per les matemàtiques. En obtenir el seu grau, passa els anys 1582 i 1583 en diverses universitats alemanyes (Heidelberg, Leipzig, Jena...) fins a arribar el 1583 a la Universitat de Basilea on publicarà el seu reconegut llibre Geometriae Rotundi.
A Basilea comença els seus estudis de Medicina que continuarà a les universitats de Pisa i Pàdua, obtenint la seva graduació el 1587. Després de viatjar per tot centre Europa, el 1590 és nomenat metge de la cort ducal danesa de Philippe de Holstein-Gottorp. El mateix any també, obté el lloc de professor de matemàtiques de la Universitat de Copenhaghen. El 1602 també serà professor de Medicina a la mateixa universitat de la que serà degà i rector en diverses ocasions.
Durant la seva estança a la Universitat de Copenhaghen va ser un dels més ferms opositors a les activitats de Tycho Brahe a l'observatori de Uraniborg, ja que això restava alumnes destacats a la Universitat.[2]
Remove ads
Obra

La seva obra més coneguda és la ja esmentada Geometriae Rotundi, dividida en catorze llibres.[3] En ella utilitza per primera vegada els mots Tangent (del llatí: "tangere" = tocar) i Secant (del llatí: "secare" = tallar),[4] [5] per a referir-se a la funcions trigonomètriques avui conegudes amb aquests noms. La presentació de la matèria no està feta en la forma euclidiana habitual, sinó que es fa a l'estil de Petrus Ramus.[6]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads