Thomas Fincke

Thomas Fincke (Flensburg, 6 de gener de 1561 - Copenhaguen, 24 d'abril de 1656), també escrit Finck, Finke o Fink, va ser un matemàtic i metge danès del segle xvii, conegut per ser l'introductor de les paraules tangent i secant per referir-se a les funcions trigonomètriques avui conegudes amb aquests noms.

Thomas Fincke

Biografia
Naixement	6 gener 1561 Flensburg (Ducat de Schleswig)
Mort	24 abril 1656 (95 anys) Copenhaguen (Regne de Dinamarca i Noruega)
Sepultura	Catedral de Nostra Senyora de Copenhaguen 55° 40′ 45″ N, 12° 34′ 22″ E
Rector Universitat de Copenhaguen
1624 – 1625 ← Jesper Rasmussen Brochmand – Christian Sørensen Longomontanus →
Rector Universitat de Copenhaguen
1615 – 1616 – Christian Sørensen Longomontanus →
Rector Universitat de Copenhaguen
1604 – 1605
Rector Universitat de Copenhaguen
1598 – 1599
Dades personals
Formació	Universitat de Pàdua - medicina (1583–1587) Universitat de Basilea - medicina (1583–1583) Universitat d'Estrasburg - matemàtiques (1577–1582) Altes Gymnasium (1570–1577)
Es coneix per	Introductor de les paraules Tangent i Secant
Activitat
Camp de treball	Trigonometria i medicina
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, físic, metge
Ocupador	Universitat de Copenhaguen (1591–1642)
Professors	Conrad Dasypodius, Félix Platter, Theodor Zwinger i Hieronymus Fabricius
Família
Parents	Erasmus Bartholin, net Thomas Bartholin, net

Vida

La mare de Thomas Fincke va morir sis dies després del seu naixement i el seu pare va morir quan tenia nou anys. Tots dos eren de famílies benestants de Flensburg.^[1] El noi va ser educat pel seu oncle Reinhold Thor Smede, un educat conseller local, assistint a l'escola luterana de Flensburg, on va aprendre llatí, grec i hebreu.

El 1577 prossegueix els seus estudis a la Universitat d'Estrasburg, decanttant-se per les matemàtiques. En obtenir el seu grau, passa els anys 1582 i 1583 en diverses universitats alemanyes (Heidelberg, Leipzig, Jena...) fins a arribar el 1583 a la Universitat de Basilea on publicarà el seu reconegut llibre Geometriae Rotundi.

A Basilea comença els seus estudis de Medicina que continuarà a les universitats de Pisa i Pàdua, obtenint la seva graduació el 1587. Després de viatjar per tot centre Europa, el 1590 és nomenat metge de la cort ducal danesa de Philippe de Holstein-Gottorp. El mateix any també, obté el lloc de professor de matemàtiques de la Universitat de Copenhaghen. El 1602 també serà professor de Medicina a la mateixa universitat de la que serà degà i rector en diverses ocasions.

Durant la seva estança a la Universitat de Copenhaghen va ser un dels més ferms opositors a les activitats de Tycho Brahe a l'observatori de Uraniborg, ja que això restava alumnes destacats a la Universitat.^[2]

Obra

Geometriae rotundi libri XIIII, 1583

La seva obra més coneguda és la ja esmentada Geometriae Rotundi, dividida en catorze llibres.^[3] En ella utilitza per primera vegada els mots Tangent (del llatí: "tangere" = tocar) i Secant (del llatí: "secare" = tallar),^{[4] [5]} per a referir-se a la funcions trigonomètriques avui conegudes amb aquests noms. La presentació de la matèria no està feta en la forma euclidiana habitual, sinó que es fa a l'estil de Petrus Ramus.^[6]