Thuja

Les tuies (Thuja) són un gènere de coníferes de la família de les cupressàcies. Inclou cinc espècies, dues natives d'Amèrica del Nord i tres natives de l'Àsia oriental.^[14][15] Aquest gènere és monofilètic i germà del gènere Thujopsis.

Thuja

Thuja occidentalis
Taxonomia
Regne	Plantae
Classe	Pinopsida
Ordre	Pinales
Família	Cupressaceae
Subfamília	Thujoideae
Gènere	Thuja L., 1753
Espècies
Thuja koraiensis[1] Thuja occidentalis[2][3][4] Thuja plicata[5][6][7] Thuja standishii[8][9][10] Thuja sutchuenensis[11][12][13]

Diverses espècies es coneixen en anglès com a "cedar" que sovint es tradueix com cedre, però no pertanyen al gènere Cedrus.^[16][17]

Morfologia

T. plicata escorça i fulles

T. plicata, Península Olympic, USA

Les tuies són arbres de fulla persistent que fan de 10 a 60 m d'alt i tenen l'escorça marró vermellenca. Els brots són plans i les fulles són en forma d'esquames d'1 a 10 mm de llarg excepte en les plàntules al seu primer any que tenen les fulles aciculars. Les pinyes masculines són petites localitzades a les puntes dels brots. Les pinyes femenines arriben a fer d'1 a 2 cm de llarg, porten d'una a dues llavors petites i alades.^[18][19]

L'espècie abans anomenada Thuja orientalis, ara s'ubica dins del seu propi gènere, com Platycladus orientalis. Els gèneres més propers a Thuja són Thujopsis i Tetraclinis.

Ecologia

Els cérvols es mengen les fulles de Thuja i poden arribar a afectar el seu creixement.^[20]

Usos

Es cultiven com arbres ornamentals i per a fer tanques vegetals. La seva fusta és lleugera i aromàtica, resisteix la podridura, té diversos usos com el de fer pals i travesses de ferrocarril. De la fusta de Thuja plicata se'n fan guitarres.^[21]

L'oli de tuia conté el terpè thujona (que rep aquest nom pel gènere Thuja, tot i que moltes altres espècies, com per exemple les del gènere Artemisia també en tenen) antagonista del receptor GABA amb propietats metabòliques de destoxificació.^[22] Els amerindis del Canadà feien una infusió de fulles de Thuja occidentalis amb gran contingut de vitamina C i contra l'escorbut i al segle xix la tintura de Thuja s'utilitzava com ungüent extern contra diferents paràsits humans.^[23][24]