Tour de França de 2013
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Tour de França de 2013 és la 100a edició del Tour de França i es disputà entre el 29 de juny i el 21 de juliol de 2013, amb un recorregut de 3.404 km repartits entre 21 etapes. Aquesta era la 18a prova de l'UCI World Tour 2013. Com a novetats d'aquesta edició la cursa visità per primera vegada l'illa de Còrsega, on es disputaren les tres primeres etapes. La primera de les etapes fou una poc habitual etapa en línia, sent la tercera vegada que passa des de 1967.[1] Una altra novetat és el doble pas per L'Aup d'Uès en la 18a etapa.
_pictogram.svg){kind=small}
.jpg)
El vencedor d'aquesta edició fou el britànic Christopher Froome (Team Sky) que agafà el lideratge en finalitzar la primera etapa de muntanya i que ja no el deixà fins a acabar la cursa. A banda del mallot groc també guanyà tres etapes de muntanya.[2] En segona posició, a més de 4 minuts acabà el colombià Nairo Quintana (Movistar Team), el qual també guanyà una etapa i les classificacions dels joves i de la muntanya en la seva primera participació en el Tour de França. Amb aquesta posició Quintana millora la tercera posició aconseguida per també colombià Fabio Parra en l'edició de 1988, sent el primer llatinoamericà a aconseguir la segona posició final al Tour.[3] En tercera posició final acabà el català Joaquim Rodríguez (Team Katusha), gràcies a una remuntada en la darrera setmana. Amb aquest podi el Purito iguala la millor classificació d'un català al Tour, aconseguida per José Pérez Francés fa cinquanta anys.[4]
Peter Sagan (Cannondale) s'adjudicà la classificació per punts per segon any consecutiu,[2] tot i aconseguir sols una victòria d'etapa, mentre la classificació per equips anà a parar a mans del Team Saxo-Tinkoff[2] i el ciclista més combatiu fou el francès Christophe Riblon (AG2R La Mondiale).[5]
Marcel Kittel (Argos-Shimano), vencedor de quatre etapes i líder durant una jornada, fou una altra de les figures destacades d'aquesta edició.[2]
Remove ads
Presentació
Recorregut
El recorregut, de 3.404 km de llargada està dividit en 21 etapes: set planes, sis de muntanya, en què quatre tenen final en alt, cinc accidentades, dues contrarellotges individuals i una per equips.[6] L'etapa més llarga és la que finalitza al cim del Ventor i per primera vegada des de 1988 la cursa no surt de territori francès. Durant la cursa els ciclistes hauran de superar seixanta-tres ports puntuables pel gran premi de la muntanya: 20 de quarta categoria, 16 de tercera, 12 de segona, 8 de primera i 7 de categoria especial.[7]
L'Amaury Sport Organisation anuncià el 24 de novembre de 2011 que la sortida de l'edició del centenari del Tour de França tindria lloc a Còrsega. Des de la creació de la cursa el 1903, Còrsega no ha estat mai present en el recorregut del Tour. El 6 de desembre de 2011 l'ASO anuncià que la cursa començaria el 29 de juny de 2013 amb una etapa en línia plana de 200 km entre Porti Vecchju i Bastia. L'endemà es disputaria una etapa de mitja muntanya entre Bastia i Aiacciu i que per acabar el periple per terres corses es disputaria l'etapa entre Aiacciu i Calvi.[8][9] Per Christian Prudhomme, aquestes tres etapes a Còrsega són una "sortida inèdita, estètica i espectacular".[10]
Equips participants
Al Tour de França, en tant que prova World Tour, hi prenen part els 18 equips ProTour i l'organitzador, aquests darrers anys, convidava quatre equips continentals per acabar de completar els 22 equips. Amb tot, enguany, fruit del conflicte entre el Team Katusha i l'UCI són 19 els equips que forment part de l'UCI World Tour per decisió del Tribunal d'arbitratge de l'esport el 15 de febrer.[11] Així doncs, seran tres els equips continentals professionals convidats pels organitzadors: Cofidis, Team Europcar i Saur-Sojasun per completar un gran grup amb 22 equips,[12] mentre l'IAM Cycling queda fora per no superar la cursa els 200 corredors.[13][14]
Favorits
Favorits a la classificació general
 |
 | |
Alberto Contador i Christopher Froome són considerats els grans favorits de la prova. | ||
El vencedor de l'edició del 2012 i campió olímpic de contrarellotge, Bradley Wiggins (Team Sky), anuncià el 31 de maig de 2013 que renunciava a defensar el títol per culpa d'una infecció pulmonar i dolor al genoll.[15] Aquest reconeixement posa fi a la polèmica al voltant del lideratge en el si de l'equip Team Sky entre Wiggins i Christopher Froome, el gran favorit a la victòria final després de l'inici de temporada fet.[16] Amb tot, abans de la lesió de Wiggins, l'Sky havia anunciat a principis de maig de 2013 que Froome seria el cap de files durant el Tour, mentre Wiggins havia indicat que volia doblar Tour i Giro. Alberto Contador (Team Saxo-Tinkoff), dues vegades guanyador del Tour el 2007 i 2009, va dir que l'absència de Bradley Wiggins no el faria canviar la seva estratègia, ja que creia que el veritable favorit a la victòria final era Chris Froome.[17] El tercer classificat en el Tour de França de 2012, Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team), guanyador del Giro d'Itàlia de 2013, tampoc pren part en aquesta edició del Tour.
Altres favorits són els homes de BMC Racing Team Tejay van Garderen, cinquè i millor jove en l'edició passada, i Cadel Evans, vencedor de l'edició del 2011 i tercer al darrer Giro; Jurgen Van den Broeck (Lotto-Belisol), quart el 2010 i 2012. Joaquim Rodríguez (Team Katusha), segon al Giro d'Itàlia de 2012 i tercer en la Volta a Espanya del 2010 i 2012 té com a principal objectiu pujar al podi;[18] igual com Alejandro Valverde (Movistar Team), segon a la Volta a Espanya de 2012, que tindrà com a company d'equip a Nairo Quintana, vencedor de la darrera edició de la Volta al País Basc, i Rui Alberto Faria da Costa, recent vencedor de la Volta a Suïssa.[19]
Altres ciclistes a tenir un paper destacat són Thibaut Pinot (FDJ), 10è l'any passat i 4t en la darrera Volta a Suïssa, Pierre Rolland (Team Europcar), Bauke Mollema (Belkin Pro Cycling Team)[20] i el trip del Garmin-Sharp Daniel Martin-Andrew Talansky-Ryder Hesjedal.
Andy Schleck (RadioShack-Leopard), vencedor el 2010, després de la desqualificació de Contador, torna a disputar una gran volta després d'un any complicat per culpa de les lesions i tot i que no es considera favorit, sí que creu que és un aspirant.[21]
Els esprintadors
Peter Sagan (Cannondale), mallot verd el 2012, és el gran favorit per revalidar el títol, per les grans qualitats d'esprintador i escalador que té. Els principals rivals seran els esprintadors Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step), amb 23 victòries d'etapa en els diferents Tours que ha disputat; André Greipel (Lotto-Belisol), vencedor de tres etapes el 2012 i deu triomfs aquest any, entre ells el recentment disputat campionat d'Alemanya en ruta, i Marcel Kittel (Argos-Shimano), amb onze victòries el 2013. Els altres principals esprintadors present són Alexander Kristoff (Team Katusha), Matthew Goss (Orica-GreenEDGE), Edvald Boasson Hagen (Team Sky), José Joaquín Rojas (Movistar Team), Nacer Bouhanni (FDJ), Tyler Farrar (Garmin-Sharp), Roberto Ferrari (Lampre-Merida) i John Degenkolb (Argos-Shimano).
Participants dels Països Catalans
En aquesta edició hi prenen part sis ciclistes que viuen o són nascuts als Països Catalans:
Remove ads
Etapes
Remove ads
Classificacions finals
Classificació general
Classificacions annexes
UCI World Tour
El Tour de França atorga punts per l'UCI World Tour 2013 sols als ciclistes dels equips de categoria ProTeam.
| Posició | 1r | 2n | 3r | 4t | 5è | 6è | 7è | 8è | 9è | 10è | 11è | 12è | 13è | 14è | 15è | 16è | 17è | 18è | 19è | 20è |
| Classificació general | 200 | 150 | 120 | 110 | 100 | 90 | 80 | 70 | 60 | 50 | 40 | 30 | 24 | 20 | 16 | 12 | 10 | 8 | 6 | 4 |
| Per etapa | 20 | 10 | 6 | 4 | 2 |
.svg){kind=link}
Remove ads
Evolució de les classificacions
- Notes
- En la 2a etapa, Alexander Kristoff, que anava en segona posició en la classificació per punts, porta el mallot verd perquè Marcel Kittel, que és el primer, porta el mallot groc de líder de la classificació general durant l'etapa.
- En la 2a etapa, Danny van Poppel, que anava en segona posició en la classificació dels joves, porta el mallot blanc perquè Marcel Kittel, que és el primer, porta el mallot groc de líder de la classificació general durant l'etapa.
- En la 9a etapa, Pierre Rolland, que anava en segona posició en la classificació de la muntanya, porta el mallot de la muntanya perquè Chris Froome, que és el primer, porta el mallot groc de líder de la classificació general durant l'etapa. Rolland i Froome es troben empatats a 31 punts, però Froome és qui encapçala la classificació per haver passat en primera posició per un port de major categoria.
- En la 13a etapa la combativitat fou votada pel jurat per l'equip Omega Pharma-Quick Step, en reconeixement de la contribució a tot l'equip. Mark Cavendish fou l'escollit per representar l'equip al podi.
- De la 16a a la 18a etapa, Mikel Nieve, que anava en tercera posició en la classificació de la muntanya, porta el mallot de la muntanya perquè Chris Froome, que és el primer, porta el mallot groc de líder de la classificació general durant l'etapa, i Nairo Quintana, que és segon, porta el mallot de la classificació dels joves durant les mateixes etapes.
- En la 19a etapa, Christophe Riblon, que anava en tercera posició en la classificació de la muntanya, porta el mallot de la muntanya perquè Chris Froome, que és el primer, porta el mallot groc de líder de la classificació general durant l'etapa, i Nairo Quintana, que és segon, porta el mallot de la classificació dels joves durant les mateixes etapes.
- En la 20a etapa, Pierre Rolland, que anava en segona posició en la classificació de la muntanya, porta el mallot de la muntanya perquè Chris Froome, que és el primer, porta el mallot groc de líder de la classificació general durant l'etapa.
- En la 21a etapa, Andrew Talansky, que anava en segona posició en la classificació dels joves, porta el mallot blanc dels joves, perquè Nairo Quintana, que lidera aquesta classificació porta el mallot de la muntanya durant l'etapa.
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads