Tractat d'Oliwa

El Tractat d'Oliva (o Pau d'Oliva; en alemany: Vertrag von Oliva, en polonès: pokój Oliwski, en suec: Freden i Oliva) va ser un tractat de pau signat a la ciutat d'Oliwa (en llatí: Oliva) a prop de Danzig a la Prússia Reial, província de la Mancomunitat polonesolituana, el 3 de maig de 1660 que tancava la Segona Guerra del Nord poc després de la mort de Carles X Gustau de Suècia.^[1]

Tractat d'Oliwa

54° 24′ 38″ N, 18° 33′ 32″ E
Tipus	tractat de pau
Epònim	Oliwa (en)
Data	3 maig 1660
Lloc	Oliwa (Polònia) (en)
Signatari	Confederació de Polònia i Lituània Suècia Brandenburg-Prússia Imperi Habsburg

Habitació al monestir d'Oliva on es va signar el tractat

Els signataris van ser l'emperador Leopold I, l'elector Frederic Guillem de Brandenburg, el regent suec Magnus Gabriel De la Gardie i el rei Joan II Casimir de Polònia. La placa commemorativa deia: Pacis OLIVIENSIS AD GEDANUM IN PRVSSIA .

En el tractat Joan II Casimir renunciava a les seves pretensions a la corona sueca, que el seu pare, Segimon III, havia perdut en 1599. Polònia a més cedia formalment la Livònia a Suècia juntament amb la ciutat de Riga, que havia estat sota control suec des de la dècada de 1620. El tractat resolia els conflictes entre Suècia i Polònia que havien quedat dempeus des de la guerra de 1598-1599 entre el duc Carles i Segimon III Vasa (Segismon III de Suècia), les Guerres suecopoloneses (1600 - 1629) i les Guerres del Nord (1655 - 1660).

Els Hohenzollern de Brandenburg van veure a més reconeguda la seva independència i sobirania sobre el Ducat de Prússia; anteriorment havien dominat el territori com a feu del rei de Polònia. En cas que la família s'extingís, el territori revertiria a la Corona polonesa.

El Tractat d'Oliva, juntament amb el Tractat de Copenhaguen d'aquest mateix any, van marcar el zenit del poder suec.