Trans-AMA 1971
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La temporada de 1971 de la Trans-AMA, anomenada oficialment 1971 Trans-AMA motocross series, fou la 2a edició d'aquest campionat, organitzat per l'AMA. El calendari oficial constava d'11 proves puntuables, celebrades entre el 19 de setembre i el 5 de desembre.
Aquella temporada es disputà també la 1a Inter-AMA, reservada a motocicletes de 250cc, programada a 6 proves celebrades entre el 27 de juny i l'1 d'agost.
Remove ads
Trans-AMA 500cc
L'oficial de Suzuki Sylvain Geboers guanyà el campionat amb un total de tres victòries absolutes. L'alemany de Maico Adolf Weil se n'anotà dues i aconseguí el segon lloc final. Els oficials de Suzuki Joël Robert i Roger De Coster no s'hi incorporaren fins a la cinquena cursa del torneig, però causaren sensació, amb tres victòries absolutes per a De Coster i una per a Robert. El millor nord-americà i, per tant, Campió dels EUA, fou Mark Blackwell, catorzè de la general amb només un punt d'avantatge sobre Brad Lackey.
Rondes
Font:[1]
- Notes
- El 17 d'octubre es disputà una prova no puntuable al Canadà, concretament a Copetown, un barri de Hamilton (Ontario)
- Circuit de Saddleback Park
Classificació final
Resultats per ronda
Ronda 1
Celebrada el 19 de setembre a Carlsbad (Califòrnia)
Ronda 2
Celebrada el 26 de setembre a Boise (Idaho)
Ronda 3
Celebrada el 3 d'octubre a Elkhorn (Wisconsin)
Ronda 4
Celebrada el 10 d'octubre a Unadilla (Nova York)
Ronda 5
Celebrada el 24 d'octubre a Delta (Ohio)
Ronda 6
Celebrada el 31 d'octubre a Orlando (Florida)
Ronda 7
Celebrada el 7 de novembre a St. Peters (Missouri)
Ronda 8
Celebrada el 14 de novembre a Tulsa (Oklahoma)
Ronda 9
Celebrada el 21 de novembre a Puyallup (Washington)
Ronda 10
Celebrada el 28 de novembre a Livermore (Califòrnia)
Ronda 11
Celebrada el 5 de desembre a Irvine (Califòrnia), al circuit de Saddleback Park
Remove ads
Inter-AMA 250cc
L'oficial de ČZ Vlastimil Valek guanyà còmodament el campionat, amb un total de 4 victòries absolutes, deixant-ne només dues que es repartiren Keith Franzen i Dave Bickers. El millor nord-americà i, per tant, Campió dels EUA de 250cc, fou Gary Jones, setè de la general. Per la seva banda, Jim Wicks va esdevenir el primer nord-americà a guanyar una mànega en una cursa amb pilots europeus en imposar-se a la tercera de la prova de Denver.[2][3]
Rondes
Font:[4]
- Gunnar Lindstrom, suec, es va establir als Estats Units a finals dels 60 per tal de col·laborar amb Husqvarna en el llançament de la marca en aquest nou mercat. Apareix com a millor americà en les fonts coetànies pel fet d'estar domiciliat a South Plainfield (Nova Jersey).
Classificació final
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads