Tsunami Democràtic
campanya de resposta a la sentència del judici al procés independentista català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Tsunami Democràtic o Tsunami D fou una iniciativa sorgida de la societat civil que va tenir per objectiu oposar-se a la sentència del Tribunal Suprem d'Espanya sobre el referèndum sobre la independència de Catalunya del primer d'octubre de 2017.
Es tractà d'un moviment sense portaveus oficials que donà a conèixer les seves accions a través de les xarxes socials i que pretengué organitzar la resposta ciutadana al veredicte judicial pel referèndum de 2017.[1]
La darrera convocatòria de Tsunami Democràtic fou el desembre de 2019, dos mesos més tard de la seva primera acció multitudinària,[2] i resta inactiu a les xarxes socials des del 14 de gener de 2020, data de la seva darrera piulada.
En febrer de 2024 el Tribunal Suprem d'Espanya va obrir causa penal per delicte de terrorisme als polítics Carles Puigdemont i a Ruben Wagensberg pels fets que s'imputaven a Tsunami Democràtic a partir d'una desena de sentències de terrorisme de carrer que consolidaven la doctrina sobre aquest delicte.[3]
El 13 de març de 2025 la causa per terrorisme contra Tsunami Democràtic fou arxivada definitivament atès que l'Audiència Nacional va considerar que el jutge Manuel García-Castellón va prorrogar la instrucció fora de termini i sense interrogar els investigats.[4]
Remove ads
Història
Presentació
El moviment es va presentar a les xarxes socials el 2 de setembre de 2019 i va fer públic el seu manifest. Segons aquest manifest, l'objectiu de la iniciativa era impulsar una campanya de mobilització basada en la «lluita no-violenta» i la «desobediència civil» per a reaccionar a la sentència del Tribunal Suprem d'Espanya del referèndum sobre la independència de Catalunya del primer d'octubre de 2017. Des del primer dia, el projecte va tenir la complicitat de tots els partits independentistes i entitats, i diversos dirigents polítics com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras en van fer difusió via Twitter.[5]
Accions reivindicatives
_-_day_1,_view_of_the_main_protest_site_towards_Spanish_side.jpg)
La nit del 4 de setembre de 2019, la plataforma va penjar fins a 15.000 cartells arreu de Catalunya i va desplegar més d'una desena de pancartes en llocs emblemàtics de les principals ciutats del país com Lleida, Tarragona, Girona, Tortosa, Terrassa i Barcelona amb el lema «Canviem l'estat de les coses».[6]
Els dies 25 i 26 de setembre de 2019, activistes de Tsunami Democràtic van ocupar oficines de CaixaBank de diferents municipis catalans amb pancartes que denunciaven «Aquesta empresa finança la repressió».[7][8] El 27 de setembre, una trentena de persones van seure durant més d'una hora a la botiga d'atenció al client d'Iberdrola del carrer de Mallorca de Barcelona amb cartells amb el mateix missatge.[9]
El 14 d'octubre de 2019, amb la publicació de la sentència als líders independentistes empresonats, el Tsunami Democràtic va fer una crida a través de Telegram i Twitter per a bloquejar l'aeroport del Prat.[10] Malgrat l'èxit de la protesta, que mobilitzà a desenes de milers de persones,[11] l'acció fou desconvocada a les 20:45 h del mateix dia, poques hores després d'haver estat convocada.[12]
El dia 9 de novembre, jornada de reflexió de les eleccions generals espanyoles, va convocar tot d'actes de desobediència a diferents pobles i ciutats de Catalunya. A Barcelona va preparar un concert a la plaça de la Universitat.[13]
L'11 de novembre de 2019, a l'endemà de les eleccions generals espanyoles, va convocar a tallar l'autopista AP-7 a la frontera amb l'Estat francès al seu pas pel municipi del Pertús sota el lema en anglès Spain, sit and talk.[14] Va ser el primer cop que la convocatòria es va realitzar mitjançant la seva aplicació per mòbil. Aquest tall es va prolongar durant 30 hores des del dilluns 11 al matí fins a primera hora de la tarda de l'endemà.[15] En ser desallotjats del primer punt, Tsunami Democràtic convocà un tall a la N-II i l'AP-7 al seu pas per la Jonquera.[16] Finalment es va tornar a tallar l'AP-7 a l'alçada de Girona fins al 13 de novembre, dia en que l'organització donà per finalitzada l'acció i demanà als participants dissoldre la concentració. L'acció policial per aixecar el tall de carretera s'estengué amb aldarulls dins del municipi de Salt.[17]
El dia 12, arran del primer desallotjament de l'AP-7, Tsunami Democràtic va convocar una marxa lenta a l'autopista AP-8, a la frontera del País Basc amb l'Estat francès a l'alçada de Behobia que es va allargar per quatre hores i va provocar cues de fins a setze quilòmetres.[18]
L'organització va donar per conclòs un «cicle de tres mesos mobilitzacions» durant la disputa del Clàssic al Camp Nou entre el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid Club de Futbol. El partit s'aturà durant uns minuts a causa del llançament de pilotes des de la graderia al camp, també es desplegaren pancartes de grans dimensions. Mentrestant a l'exterior de l'estadi es van produir disturbis que s'allargaren durant la nit.[19]
Remove ads
Canal de Telegram
Una de les maneres que tingué Tsunami Democràtic d'informar als seus seguidors de les mobilitzacions va ser per un canal de Telegram. Aquest es va crear el 28 d'agost de 2019, abans fins i tot de presentar-se al món. Tot i això, el primer missatge va ser enviat el 2 de setembre d'aquell any. Va ser un canal de comunicació unidireccional. És a dir, els responsables de Tsunami Democràtic enviaven comunicats, convocatòries i imatges, però els seguidors d'aquest canal no podien respondre.
Segons Telegram Analytics, aquest era dels canals d'aquesta aplicació més seguits al món i va arribar a tenir més de 380.000 seguidors, fet que el posicionà en el 70è lloc de canals més seguits.[20]
Remove ads
App Tsunami Democràtic
El mateix dia de la sentència, just desprès del bloqueig de l'aeroport del Prat, Tsunami Democràtic va difondre una aplicació per a mòbils en versió per a Android, i s'instal·lava via un enllaç que estava compartit al canal de Telegram. L'objectiu de l'aplicació va ser oferir a l'usuari informació sobre les mobilitzacions que estiguessin més a prop seu en horaris disponibles.
Per a poder accedir a l'aplicació, calia validar-la amb un codi QR. Aquests arribaven de mans d'algú del «cercle de confiança» i només tenien deu usos. Per tant, era difícil aconseguir-ne un que es pogués fer servir. L'ús de codis QR, a més, mantenia l'anonimat dels organitzadors de Tsunami Democràtic, ja que l'usuari només coneixia aquell qui li havia donat el QR.[21] Un cop validada l'aplicació, ja s'hi podia accedir. El primer en preguntar a l'usuari era la seva disponibilitat setmanal i horària, la ubicació i transport del que es disposava. A partir d'aquestes dades, l'app l'informava de les mobilitzacions que es duien a terme en la seva zona i durant el temps disponible.
Hi ha qui va considerar aquesta aplicació com «una xarxa de bots humans amb confiança cega que es podien llençar a alguna operació». Es referien al fet que els creadors d'aquest moviment eren, aleshores, desconeguts. I també al fet que l'aplicació demanava dades concretes sobre l'usuari i que aquest informés en cada moment sobre si estava a la mobilització, si havia arribat la policia o si hi havia càrregues policials..[22] Tot i això, Tsunami Democràtic va insistir que no es demanven dades personals i que l'aplicació era d'accés anònim i privat.
Per a evitar infiltrats, l'app tenia dos sistemes de defensa. Per una banda, detectava patrons estranys i podia eliminar de la connexió l'usuari en qüestió. Per una altra, si un infiltrat aconseguia no ser expulsat, només podia veure la seva zona geogràfica. Per tant, si l'infiltrat era de Tarragona, no podia veure les mobilitzacions de Girona, per exemple.[22]
Segons un comunicat del propi Tsunami Democràtic, l'aplicació va entrar en funcionament el 9 de novembre de 2019, dia de reflexió per les eleccions, com a prova del funcionament de l'app.[23] Un cop els usuaris van comprovar-ne el funcionament, les accions preparades entre l'11 i el 13 de novembre de 2019 van ser organitzades mitjançant l'app.
Tancament de l'aplicació
La Guàrdia Civil, per ordre de l'Audiència Nacional, va enviar un correu a GitHub, responsable de l'allotjament del codi de l'app, descrivint Tsunami Democràtic com una «organització criminal que impulsa atacs terroristes», i que la seva aplicació «proporciona informació sobre els aldarulls i permet als seus usuaris de comunicar-se entre ells per a coordinar aquestes accions».
Davant d'aquesta carta, Microsoft, de qui depèn GitHub, va eliminar el codi de l'app del seu repositori. Tot i això, segons Tsunami Democràtic, ni el lloc web ni l'aplicació estaven tancades, i es podia aconseguir a través del seu canal de Telegram.[24][25]
El 5 de novembre de 2019 l'advocat Josep Jover, en nom del partit polític Pirates de Catalunya, portaria el tancament del lloc web de Tsunami Democràtic al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE), perquè considerava que les autoritats espanyoles haurien vulnerat la normativa comunitària i fins i tot les pròpies sentències del TJUE.[26]
Remove ads
Conseqüències
En febrer de 2024 el Tribunal Suprem d'Espanya va obrir una causa penal per delicte de terrorisme a Carles Puigdemont i a Ruben Wagensberg pels fets que s'imputaven a Tsunami Democràtic a partir d'una desena de sentències de terrorisme de carrer que consolidaven la doctrina sobre aquest delicte.[3] Les investigacions judicials van determinar que Tsunami Democràtic era una organització estructurada i jerarquitzada, encapçalada per Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina i Álvarez, Josep Campmajó i Caparrós, Jesús Rodríguez, Jaume Cabani i Massip, Oleguer Serra i Boixaderas i Nicola Flavio Giulio.
Entre finals de 2023 i principis de 2024 el periodista Jesús Rodríguez, l'empresari Josep Campmajó, l'activista Oleguer Serra i el diputat Ruben Wagensberg es van exiliat per la persecució judicial dels jutges Manuel García-Castellón i Manuel Marchena relacionada amb Tsunami Democràtic.[27]
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads