U

lletra de l'alfabet llatí From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals. El seu nom és u.

Per a altres significats, vegeu «U (desambiguació)».

L'origen d'aquesta lletra es troba en la majúscula de la ve que a l'edat mitjana es va diferenciar com una altra lletra per distingir-ne els dos sons.

Remove ads

Fonètica

En català representa el so de la vocal posterior més tancada /u/ (ruc, pallús) o la semivocal /w/ (babau).

En cas de complir les normes ortogràfiques d'accentuació s'escriurà sempre amb accent agut: Ú.

També es pot escriure amb dièresi (ü) per dos motius diferents:

  • Per marcar que és hiat, quan la normativa no permet accentuar per diferenciar-ho: diürn, taüt.
  • Per provocar la pronunciació de la lletra ü en els dígraf gue /ge/, gui /gi/, de manera que soni la u: pingüí /pingwí/,

Dialectalment i en l'escriptura antiga era utilitzat a València en lloc de la conjunció o i en el català oriental en lloc del pronom feble «ho».[cal citació]

Remove ads

Significats de la lletra U

Símbols derivats o relacionats

Més informació Caràcter, Descripció ...
Dades ràpides

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads