Undertale
videojoc de 2015 From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Undertale és un videojoc de rol en 2D fet a l'any 2015. Va ser creat pel desenvolupador independent nord-americà Toby Fox. El jugador controla un nen que ha caigut al Subsòl: una gran regió aïllada sota la superfície de la Terra, separada per una barrera màgica. El jugador coneix a diversos monstres durant el viatge de tornada a la superfície, alguns amb els quals pot derivar la interacció en un combat. Aquest sistema de combat consisteix en el jugador navegant a través de mini atacs, són petites bales que són llençades per l'oponent. Però no només això, el jugador pot optar per perdonar als monstres per salvar-los en lloc de matar-los. Aquestes decisions afecten al joc en general, els diàlegs, els personatges i la història canvien en funció de les decisions preses.
A més d’algun nombre de dissenys artístics i de personatges fets per Temmie Chang i altres dissenyadors convidats, Fox va ser l’encarregat de tot el desenvolupament del videojoc, incloent-hi el guió i la música. Aquest joc va prendre com a inspiració diverses fonts, incloent-hi les sagues de videojocs de rol Brandish, Mario & Luigi i Mother, la saga de videojocs de trets Touhou Project, el joc de rol Moon: Remix RPG Adventure i la sèrie de comèdia britànica Mr. Bean. Originalment, Undertale estava pensat per durar dues hores i tenia com a data de llançament mitjans del 2014, però va patir retards.
Undertale es va publicar per a Microsoft Windows i OS X el setembre del 2015, també va ser adaptat per a Linux el juliol del 2016, a PlayStation 4 i PlayStation Vita el 15 d’agost de 2017, a Nintendo Switch el setembre de 2018 i a Xbox One en març de l'any 2021.
El videojoc va ser àmpliament aclamat pel seu contingut temàtic, el sistema de combat intuïtiu, la banda sonora, l’originalitat, la història, els diàlegs i els personatges. A més, va vendre més d’un milió de còpies i va rebre nombrosos elogis i nominacions a diversos premis. Diverses publicacions i convencions de videojocs van incloure Undertale com a joc de l’any, i posteriorment ha estat considerat un dels millors videojocs de la dècada del 2010.
Actualment, es troba en desenvolupament un joc amb una història paral·lela la qual utilitza la major part dels personatges que ja han sortit al Undertale, Deltarune. Aquest es va llençar de manera episòdica a l'any 2018, sent al 2025 l'última actualització rebuda. Ara hi han nous capítols que es troben en desenvolupament.
Remove ads
Jugabilitat
Undertale és un videojoc de rol, el qual fa ús de dos tipus de perspectives: la primera es la més casual, ja que es dona a la major part del joc on veiem el nostre personatge i el que li envolta en 2D, d'altra banda, tenim una altra perspectiva, la qual apareix quan entrem en batalla amb algun monstre: veiem des de d'alt el cor del personatge i els atacs dels enemics. Al joc, el jugador controla un nen i completa objectius per progressar en la història.[1] Els jugadors exploren un món subterrani ple de pobles i coves, i han de resoldre nombrosos trencaclosques durant el seu viatge.[1][2] El món subterrani és la llar de monstres, molts dels quals desafien al jugador en combat,[2] hi es ahí on els jugadors decideixen si matar-los, fugir-ne o perdonar-hos.[1][3] Les decisions preses pel jugador afecten radicalment la trama i la progressió general del joc, és la moralitat del jugador la que actua com a pedra angular a mesura que avancem en el joc.[4]
Quan els jugadors es troben amb enemics, ja sigui en esdeveniments programats o en trobades aleatòries, entren en un mode de batalla. Durant les batalles, els jugadors controlen un petit cor que representa la seva ànima i han d'evitar els atacs desencadenats pel monstre contrari. A mesura que avança el joc, s'introdueixen nous elements, com ara noves mecàniques d'atac i defensa o batalles contra enemics finals que canvien la manera com els jugadors controlen el cor jugant amb els colors.[5] Els jugadors poden triar atacar l'enemic, cosa que implica prémer botons amb un temps determinat per fer el major dany. Matar enemics farà que el jugador guanyi EXP (que al seu torn augmenta el seu LOVE) i or.[6] També poden utilitzar l'opció ACTUAR per comprovar els atributs d'atac i defensa d'un enemic, així com realitzar diverses altres accions, que varien segons l'enemic.[7] Si el jugador utilitza les accions correctes per respondre a l'enemic o l'ataca fins que tingui pocs HP (però encara estigui viu), pot optar per salvar-lo i acabar la lluita sense matar-lo.[8] Perquè algunes trobades amb caps es completin pacíficament, el jugador ha de sobreviure fins que el personatge al qual s'enfronta hagi acabat el seu diàleg. El joc presenta múltiples ramificacions i finals de la història depenent de si els jugadors decideixen matar o salvar els seus enemics; i per tant, és possible acabar el joc sense matar cap enemic.[9]
Els monstres parlaran amb el jugador durant la batalla, i el joc dirà als jugadors quins són els sentiments i les accions del monstre.[10] Els atacs enemics canvien en funció de com interactuen els jugadors amb ells: si els jugadors trien opcions no violentes, els atacs enemics seràn més fàcils, mentre que es tornen més difícils si els jugadors trien opcions violentes.[2][10] Quan els jugadors participen en una batalla contra un enemic final en una segona partida, el diàleg s'alterarà en funció de les accions de les partides anteriors.[11]
Remove ads
Trama
Undertale està ambientat al Subsòl, un regne on els monstres van ser desterrats després que esclatés la guerra contra els humans abans dels esdeveniments del joc. El Subsòl està segellat de la superfície per una barrera màgica amb una singular bretxa en el Mont Ebott.[12] Al començament del joc, un jugador anomenat nen humà cau al Subsòl des del Mont Ebott i es troba amb Flowey, una flor sensible que ensenya al jugador les mecàniques del joc i menteix sobre "LV", o "LOVE" (en català AMOR), en un intent de matar-lo. L'humà és rescatat per Toriel, un monstre amb instints maternals semblant a una cabra, que li ensenya com sobreviure als conflictes al Subsòl sense matar. Ella té la intenció d'adoptar l'humà, volent protegir-lo d'Asgore, el rei del Subsòl.
L'humà eventualment abandona a Toriel per buscar el castell d'Asgore, ja que ahi es on es troba la barrera al món de la superfície. L'humà es troba amb diversos monstres, com ara els esquelets Sans i Papyrus, dos germans que actuen com a protectors del bosc de Snowdin; Undyne, el cap de la guàrdia reial; Alphys, la científica reial del regne; i Mettaton, un presentador de televisió robòtic creat per Alphys. La majoria dels monstres són combatuts, i l'humà tria si els vol matar o perdonar-los i possiblement fer-se amic del monstre. Durant tota aquesta aventura, l'humà s'assabenta que fa molts anys, Asriel, el fill d'Asgore i Toriel, es va fer amic del primer humà que va caure al Subsòl. Quan aquest nen de sobte va morir, Asriel va utilitzar l'ànima del nen per travessar la barrera, amb la intenció de retornar el cos a la superfície. Els humans que hi vivien enllà i el van veure, van pensar-hi que l'Asriel va matar a l'humà, així que el van atacar fins deixar-ho sense vida. Això va fer que l'Asgore declarés la guerra. Actualment, Asgore ha recollit sis ànimes d'humans caiguts i en necessita una més per destruir la barrera.
El final del joc depèn de com el jugador gestiona les trobades amb els monstres.[13][9][a] Si el jugador ha matat alguns monstres però no tots, o no n'ha matat cap, experimenta el final "Neutral". L'humà arriba al castell d'Asgore i es veu obligat a lluitar contra ell. Sans atura l'humà abans de la seva confrontació, revelant que "LOVE" i "EXP" de l'humà són acrònims de "nivell de violència" i "punts d'execució", respectivament.[b] Sans jutja a l'humà en funció del seu "LOVE" i "EXP" acumulats. L'humà lluita llavors contra l'Asgore, però de cop i volta el Flowey interromp, matant a l'Asgore i transformant-se en una forma més poderosa robant les ànimes humanes. Amb l'ajuda de les ànimes rebels, l'humà derrota Flowey i pot triar entre matar-lo o salvar-lo (decisió amb pes si vols tornar a jugar el joc). L'humà abandona el Subsòl. Més tard reben una trucada telefònica de Sans, explicant l'estat del subsòl després de la partida de l'humà (aquesta trucada varia segons els monstres que hagis decidit matar o deixar veure).
Si el jugador no mata cap monstre abans de completar un final "neutral", pot recarregar la partida guardada per completar el final "veritable pacifista".[15][13] Es revela que el Flowey és una reencarnació d'Asriel creada accidentalment pels experiments d'Alphys. Durant la lluita amb l'Asgore, la Toriel atura la batalla i s'hi uneixen els altres monstres amb qui l'humà s'ha fet amic. El Flowey embosca el grup, absorbint les ànimes de tots els humans i monstres per tal de prendre la forma d'un Asriel més gran. Durant la lluita posterior, l'humà aconsegueix connectar amb les ànimes dels seus amics i finalment derrota Asriel: torna a la seva forma infantil, destrueix la barrera i expressa remordiment per les seves accions abans de marxar, revelant el veritable nom de l'humà com a Frisk. L'humà cau inconscient i es desperta en veure els seus amics envoltant-los. Els monstres es reintegren pacíficament amb els humans, mentre que l'humà té l'opció d'acceptar Toriel com a mare adoptiva.
Un tercer final, conegut pels fans com el final "Sense Pietat" o "Genocidi", es produeix si el jugador mata tots els monstres amb qui es pot lluitar. Han de desencadenar repetidament trobades aleatòries a cada zona fins que no quedin més monstres. Aquesta ruta canvia aspectes del joc: molts personatges evacuen per escapar del jugador, i els que queden tenen diàlegs modificats que reflecteixen l'impacte que les seves accions tenen en el món del joc.[11][17] Quan l'humà arriba al castell d'Asgore, Sans intenta aturar-lo, però falla i és assassinat. Flowey mata Asgore en un intent d'obtenir clemència, però és assassinat per l'humà. Chara, el primer nen caigut que es va fer amic d'Asriel, apareix i esborra el món. Per permetre més repeticions del joc, el jugador ha de donar la seva ànima a Chara, restaurant el món i causant una alteració permanent al veritable final pacifista.[15]
Remove ads
Desenvolupament
Undertale va ser desenvolupat per Toby Fox durant 32 mesos.[18] El desenvolupament es va finançar a través d'una campanya de micromecenatge al lloc web Kickstarter. La campanya es va llançar el 25 de juny de 2013, amb un objectiu de 5.000 dòlars; va acabar el 25 de juliol de 2013, amb 51.124 dòlars recaptats per 2.398 persones.[19] Fox tenia poca experiència en el desenvolupament de jocs; ell i els seus tres germans sovint utilitzaven RPG Maker 2000 per fer jocs de rol, tot i que pocs es van completar. Fox també va treballar en diversos hacks de ROM d'EarthBound mentre era a l'institut.[20] Abans del llançament d' Undertale, era més conegut per compondre música per al webcòmic Homestuck, a partir del 2010.[18] [21] Undertale va ser el primer joc complet que va escriure.[22] El nom del joc: Undertale es va inspirar en Fox quan es va adonar que els noms d' EarthBound i Homestuck estaven formats per dues paraules enganxades.[23] Fox volia que el nom del joc fos "igualment enganxós".[23] Una altra inspiració per al nom d' Undertale prové del joc: Cave Story, on Fox va canviar el nom "story" per "tale" a causa que les paraules significaven el mateix i Fox va substituir "Cave" per "Under" al nom del joc a causa que el joc té lloc sota terra.[23]
Segons Fox, estava llegint casualment la Viquipèdia el desembre de 2012 quan va trobar el seu article sobre estructures de dades de matrius, una cosa que Fox desconeixia. Després de llegir la pàgina, va pensar en com la podria utilitzar per crear un sistema de text per a un RPG. Després de completar-la, se li va acudir la idea de crear un sistema de batalla.[21] Aquest sistema, que es va crear utilitzant el sistema de creació de jocs GameMaker: Studio, [24] va influir en com Fox va escriure la història, ja que tots dos estan entrellaçats.[22] Volia desenvolupar un joc de rol que fos diferent del disseny tradicional, que sovint trobava "avorrit de jugar" malgrat el seu amor pels JRPG.[20] Es va proposar desenvolupar un joc amb "personatges interessants" i que "utilitzés el mitjà com a dispositiu narratiu".... en comptes de tenir les abstraccions de la història i del joc completament separades".[20]
Fox va treballar en tot el joc de manera independent, a part d'alguns elements artístics; va decidir fer-ho per evitar dependre d'altres persones.[18] Temmie Chang va treballar com a artista principal del joc, proporcionant la majoria dels sprites i l'art conceptual.[25][26] Fox ha dit que l'estil artístic del joc probablement es mantindria igual si tingués accés a un equip d'artistes més gran. Va descobrir que "hi ha un fil conductor psicològic que diu que el públic s'aferra més als personatges dibuixats de manera senzilla que no pas amb detall", beneficiant-se especialment de l'ús de gags visuals dins de l'art.[27] Retrospectivament, Fox va descriure Undertale com "un enorme katamari de coses que [li agraden] que [ell] va combinar arbitràriament", afegint que una part de la història "gairebé va ser escrita improvisada a l'últim minut".[22]
El segment defensiu dins del sistema de batalla es va inspirar en la sèrie Mario & Luigi, així com en jocs de trets bullet hell com la sèrie Touhou Project.[28] Quan treballava en el sistema de batalla, Fox es va proposar crear una mecànica que ell gaudís personalment.[29] Volia que Undertale tingués un sistema de batalla igualment atractiu que Super Mario RPG (1996) i Mario & Luigi: Superstar Saga (2003). Fox no volia que el grinding fos necessari en cap moment del joc, sinó que el deixava opcional per als jugadors. Tampoc volia introduir missions de fetch, ja que impliquen retrocedir, cosa que no li agrada.[18] Pel que fa a la dificultat del joc, Fox es va assegurar que fos fàcil i agradable. Va demanar a alguns amics que no tenien experiència amb els jocs de trets bullet hell que provessin el joc i van descobrir que van poder completar-lo. Va considerar que la dificultat del joc era òptima, sobretot tenint en compte les complicacions que implicava afegir un altre nivell de dificultat.
El sistema de diàleg del joc es va inspirar en Shin Megami Tensei (1992),[28] en particular en la mecànica de joc on els jugadors poden parlar amb els monstres per evitar conflictes. Fox tenia la intenció d'ampliar aquesta mecànica, ja que no poder negociar resultava en un requisit per lluitar. "Vull crear un sistema que satisfaci el meu desig de parlar amb els monstres", va dir.[2] Quan va començar a desenvolupar aquesta mecànica, el concepte de completar el joc sense matar cap enemic "simplement va evolucionar de manera natural".[30] Tanmateix, mai va considerar eliminar l'opció de lluitar durant el desenvolupament.[30] Quan se li va preguntar sobre la dificultat de jugar al joc sense matar, Fox va respondre que és "el quid d'un dels temes principals d'aquest joc", demanant als jugadors que hi pensessin ells mateixos.[30] Tot i no haver-hi jugat, Fox es va inspirar en els conceptes de Moon: Remix RPG Adventure (1997), que implicaven que el jugador reparés el dany de l'"heroi" i augmentés el seu "nivell d'amor" ajudant la gent en lloc de fer-los mal.[31] Fox també va citar Cave Story (2004) com a inspiració general per al joc.[21]
Escriptura
Segons Fox, la "idea d'estar atrapat en un món subterrani" es va inspirar en el videojoc Brandish.[26] Fox va estar parcialment influenciada per la ximpleria de la cultura d'Internet, així com per programes d'humor com Mr. Bean.[18] També es va inspirar en l'atmosfera inquietant d' EarthBound.[18] El desig de Fox de "subvertir conceptes que no es qüestionen en molts jocs" va influir encara més en el desenvolupament ' Undertale.[30] Fox va descobrir que l'escriptura es tornava més fàcil després d'establir la veu i l'estat d'ànim d'un personatge. També va sentir que crear el món era un procés natural, ja que expressava les històries dels que hi eren.[27] Fox va sentir la importància de fer que els monstres del joc "sentissin com un individu".[28] Va citar la sèrie Final Fantasy com el contrari; "tots els monstres dels jocs de rol com Final Fantasy són iguals... això no té cap sentit".[28]
El personatge de Toriel, que és un dels primers a aparèixer al joc, es va crear com una paròdia dels personatges tutorials. A Fox no li agradava gens l'ús del personatge acompanyant Fi a The Legend of Zelda: Skyward Sword, en què les respostes als trencaclosques sovint es revelaven aviat. Fox també considerava que els videojocs de rol generalment manquen de personatges materns forts; a la sèrie Pokémon, així com a Mother i EarthBound, Fox considerava que les mares s'utilitzen com a "símbols en lloc de personatges".[20] En resposta, Fox pretenia que el personatge de Toriel fos "una mare que, amb sort, actua com una mare" i que "es preocupa realment" per les accions dels jugadors.[20] Inicialment, Toriel havia de ser matat per progressar al joc, però Fox ho va canviar abans del llançament de la demo ' Undertale.[22] Considerava que era incorrecte que l'única manera de progressar fos matar Toriel, aquesta decisió va influir en Fox a implementar l'opció de salvar els monstres, ja que va fer que Fox entengués de què anava realment " Undertale ".[26][32]
Papyrus i Sans reben el nom de les tipografies Papyrus i Comic Sans, i els seus diàlegs dins del joc es mostren en conseqüència amb les seves respectives fonts epònimes.[33] Tots dos personatges apareixen als crèdits del joc com a inspirats per JN Wiedle, autor d' Helvetica, una sèrie de còmics web sobre un esquelet que porta el nom de la font del mateix nom. Papyrus, en particular, va ser concebut com un esbós al quadern de Fox; originalment era un personatge malintencionat anomenat "Times New Roman" que porta un barret fedora. Sans originalment jugava a pòquer en un casino i anava a dir més jocs de paraules, però Fox sabia que no seria tan divertit com havia pensat originalment.[26][34] La idea de Sans amb un casino es revisaria al port per a Xbox One, on Sans dirigeix un casino a casa seva i de Papyrus.[35][ font poc fiable? ] Segons Fox, la part més memorable de la creació d'Undertale va ser quan Papyrus rebutja Frisk durant la seva cita. Originalment va ser més dur que al joc final, això va canviar a causa d'un dels testers del joc, un amic de Fox i un fan a qui li encantava el personatge de Papyrus, que va plorar durant l'escena de rebuig de Papyrus.[36]
Undyne va ser un personatge difícil d'escriure per a Fox; va intentar donar-li diversos accents i aficions. L'únic detall que va mantenir-se consistent va ser que ella va ser la primera cap que va voler activament matar la protagonista.[26][37] La descripció final del personatge d'Undyne no es va pensar fins que Fox va escriure el seu monòleg abans de lluitar contra la protagonista en la seva baralla contra el cap a les rutes neutral i pacifista, on Undyne es va convertir en un personatge natural per escriure per a Fox.[26] [37] Originalment, l'Alphys es representava com un home, però a en Toby li va començar a desagradar, així que l'Alphys va acabar sent una dona i li van afegir pestanyes al disseny.[26] [38] Inicialment, l'Asgore havia de ser un personatge intimidatori, però es va canviar per ser més esbojarrat, inspirat pel seu amic, Reid Young, el fundador de Fangamer.[26]
Música
La banda sonora del joc va ser composta completament per Fox amb FL Studio.[39] Com a músic autodidacta, va compondre la majoria de les pistes amb poca iteració; el tema principal del joc, "Undertale", va ser l'única cançó que va patir múltiples iteracions durant el desenvolupament. La banda sonora es va inspirar en la música de jocs de rol de Super NES, [18] com ara EarthBound,[40] la sèrie Bullet Hell Touhou Project,[41] i el webcòmic Homestuck, del qual Fox va proporcionar part de la música.[18] Fox també va declarar que intenta inspirar-se en tota la música que escolta,[29] especialment la dels videojocs.[40] Segons Fox, més del 90% de les cançons van ser compostes específicament per al joc.[24] " Megalovania ", la cançó utilitzada durant la batalla contra el cap amb Sans, s'havia utilitzat anteriorment a Homestuck i en un dels hacks de ROM d'EarthBound de Fox.[42][43] Per a cada secció del joc, Fox va compondre la música abans de programar-la, ja que ajudava a "decidir com havia d'anar l'escena".[24] Inicialment va intentar utilitzar el rastrejador musical FamiTracker per compondre la banda sonora, però li va resultar difícil d'utilitzar. Finalment va decidir reproduir segments de la música per separat i connectar-los en una pista.[40] Per celebrar el primer aniversari del joc, Fox va publicar cinc obres musicals no utilitzades al seu blog el 2016.[44] Quatre de les cançons del joc es van publicar com a contingut descarregable oficial per a la versió Steam de Groove Coaster de Taito.[43]
La banda sonora ' Undertale ha estat ben rebuda per la crítica com a part de l'èxit del joc, en particular pel seu ús de diversos leitmotivs per als diversos personatges utilitzats al llarg de diverses pistes.[45][46] "Hopes and Dreams", el tema del cap quan es lluita contra Asriel a la ruta Pacifist, interpola la majoria dels temes del personatge principal i és "una manera perfecta de culminar el vostre viatge", segons Nadia Oxford ' USgamer.[42] Oxford assenyala que aquesta pista demostra especialment l'habilitat de Fox per "convertir cançons antigues en experiències completament noves", utilitzades al llarg de la banda sonora del joc.[42] Tyler Hicks de GameSpot va comparar la música amb "melodies basades en bits".[47] La banda sonora d'Undertale ha estat versionada amb freqüència per diversos estils i grups. Com a part del cinquè aniversari del joc, Fox va transmetre imatges amb permís d'un concert del 2019 de les cançons d'Undertale interpretades per Music Engine, un grup d'orquestra al Japó, amb el suport de Fangamer i 8-4.[48]
Remove ads
Notes
- En els jocs de rol, "LV" i "EXP" són abreviatures de "nivell [d'experiència]" i "punts d'experiència", respectivament, i és desitjable augmentar-los.[16]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads