VTOHL

VTOHL (acrònim en anglès d Vertical Take-Off and Horitzontal Landing, «enlairament vertical i aterratge horitzontal») descriu a un tipus d'aeronaus que poden enlairar-se de manera vertical, però a l'hora d'aterrar, ho han de fer de manera tradicional.^[1]

Transbordador espacial Atlantis nord-americà en ple enlairament vertical.

Mentre que molts avions amb característiques VTOL (enlairament i aterratge vertical) poden funcionar en mode VTOHL, n'hi ha d'altres que no poden fer un aterratge vertical, ja que tenen una estructura orientada a un enlairament vertical a causa de requisits tècnics, pel qual han de realitzar un aterratge horitzontal o convencional.^[2][3]

Exemples d'aeronaus amb capacitat VTOHL:

Estats Units d'Amèrica

• Transbordador espacial Enterprise
• Transbordador espacial Challenger
• Transbordador espacial Columbia
• Transbordador espacial Discovery
• Transbordador espacial Atlantis
• Transbordador espacial Endeavour

Europa

• Transbordador espacial Hermes

Unió Soviètica

• Transbordador espacial Buran
• Transbordador espacial Ptichka

Rússia

• Transbordador espacial Kliper

Vegeu també

• CTOL: enlairament i aterratge convencionals.
• STOL: enlairament i aterratge curts.
• STOVL: enlairament curt i aterratge vertical.
• VTOHL: enlairament vertical i aterratge horitzontal.
• VTOL: enlairament i aterratge vertical.
• V/STOL: enlairament i aterratge vertical/curt.
• STOBAR: enlairament curt però recuperació mitjançant detenció.
• CATOBAR: enlairament assistit per catapulta però recuperació mitjançant detenció.
• CATO: enlairament assistit per catapulta.
• JATO/RATO: enlairament assistit per reactors/coets.
• ZLL/ZLTO: enlairament de llargària zero.