Valsos (Chopin)

Els Valsos de Frédéric Chopin són peces d'una llargada moderada compostos en compàs de 3/4, fet habitual en un vals, però són notòriament diferents als valsos vienesos, ja que estan pensats per ser interpretats al piano i no per al ball. Chopin va començar a compondre els valsos en 1824, a l'edat de catorze anys, i va seguir component-ne fins a l'any de la seva mort, el 1849. El vals més famós és el Vals del minut, compost el 1847, que formà part dels Valsos op. 64, l'últim grup de valsos publicats. Alguns d'ells són accessibles per a pianistes d'habilitat moderada, però els més difícils requereixen una tècnica avançada. La Invitació a la dansa, de Carl Maria von Weber va servir com a model per a aquests valsos.

Valsos

Forma musical	vals
Compositor	Frédéric Chopin
Part de	llista de composicions de Chopin
Format per	Gran vals brillant en mi bemoll major Vals en mi major, op. post. Vals en mi menor Vals en la menor Waltz No. 17 in E-flat major, Op. posth. (en) Waltz No. 16 in A-flat major, Op. posth. (en) Waltzes, Op. posth. 69 (en) Waltzes, Op. 64 (en) Valsos op. 70 Valsos op. 34 Vals en la bemoll major Waltz No. 18 in E-flat major, Op. posth., "Sostenuto" (en)
Instrumentació	piano

Primera pàgina del manuscrit del "Gran vals brillant, op. 18"

Alguns dels valsos comencen amb una breu introducció i després d'ella comença el veritable vals, amb el seu ritme definitori i amb una sèrie d'episodis contrastants. Al final, Chopin sol afegir una brillant coda, trencant així els models establerts. El ritme característic del vals està sempre present, però Chopin l'enriqueix amb la inclusió de síncopes o canvis de mètrica o tempo.

Context històric

En la seva joventut, Chopin va realitzar dues visites a Viena: la primera, el 1829, va ser un èxit, la segona, entre 1830 i 1831, un autèntic desastre, però en aquesta ocasió el compositor va observar que el gust vienès estava en aquells dies dominat pels valsos de Johann Strauss (pare) i Joseph Lanner i, alhora, la barreja de brillantor i lirisme d'aquestes peces van calar en el seu ànim. Beethoven o Schubert van ser només dos dels molts autors que van escriure valsos per a piano sol, però els valsos de Chopin són únics pel sentiment que transcendeixen, unint l'esperit més públic de la dansa amb qualitats més introspectives, en una escriptura pianística més evocadora. Compostos tant per als salons com per a les sales de concerts o les sales de ball, transmeten reflexions molt personals a través d'una dansa molt de moda entre el públic.

Catàleg dels valsos

Hi ha 36 peces que cal considerar en l'estudi dels valsos de Chopin. El compositor, en vida, només va publicar 8 valsos. D'altres 5, van ser publicats amb un número d'opus pòstum en la dècada següent a la seva mort. Posteriorment, se'n van publicar 7 més ja sense número d'opus. D'aquests, 2 valsos són de dubtosa procedència. Això porta a un total de 18 valsos.

Es podria també considerar una peça sense títol que té la mètrica de 3/4 i indicació de tempo sostenuto. Té les característiques d'un vals, per la qual cosa és freqüent (encara que no de manera universal) veure-l catalogat com a vals de Chopin.

Finalment, hi ha:

• 2 valsos en propietat privada i que no estan disponibles per als investigadors.
• 6 valsos que es creu que van ser destruïts.
• 3 valsos que es creu que estan perduts.
• 5 valsos dels quals hi ha prova documental però no s'ha trobat el manuscrit.

Llista dels Valsos de Chopin

Sèries number	Tonalitat	Compost	Publicat	Opus	Brown	Kobylańska	Chominski	Dedicat	Notes
1	Mi bemoll major	1831–32	1834 (juny)	Op. 18	B.62			Laura Horsford	Gran vals brillant; usat en Les sílfides
2	La bemoll major	1835	1838	Op. 34/1	B.94			Josefine von Thun-Hohenstein	Els tres valsos opus 34 també van ser publicats com a Grans valsos brillants, però aquest títol generalment es fa servir per Gran vals brillant en mi bemoll major, op. 18.
3	La menor	1834	1838	Op. 34/2	B.64			Baronessa C. d'Ivry
4	Fa major	1838	1838	Op. 34/3	B.118			Mlle. A. d'Eichthal
5	La bemoll major	1840[1]	1840	Op. 42	B.131				Gran vals; alguns cops anomenat el 2/4 vals perquè la melodia està en compàs de 2/4 en contrast amb el baix que està en 3/4 .
6	Mi bemoll major	1847	1847	Op. 64/1	B.164/1			Comtessa Delfina Potocka	Valse du petit chien és el títol que Chopin donà en aquest vals, però és més conegut com a Vals del minut
7	Do sostingut menor	1847	1847	Op. 64/2	B.164/2			Baronessa Nathaniel de Rothschild (= Charlotte de Rothschild)	Usat a Les Sylphides i a la pel·lícula Secret
8	La bemoll major	1847	1847	Op. 64/3	B.164/3			Comtessa Katarzyna Branicka (o Bronicka)
9	La bemoll major	1835 (24 de setembre)	1852	Op. post. 69/1	B.95			Charlotte de Rothschild, Mme Peruzzi i Maria Wodzińska	L'adieu
10	Si menor	1829	1852	Op. post. 69/2	B.35			Wilhelm Kolberg
11	Sol bemoll major	1832	1855	Op. post. 70/1	B.92				Usat a Les silfides
12	Fa menor/La bemoll major	1841 (Juny)	1855	Op. post. 70/2	B.138			Marie de Krudner, Mme. Oury, Élise Gavard & Comtessa Esterházy
13	Re bemoll major	1829 (3 d'octubre)	1855	Op. post. 70/3	B.40
14	Mi menor	1829 (? 1830–35)	1868	-	B.56	KK IVa/15	P1/15
15	Mi major	1829–30	1871–72	-	B.44	KK IVa/12	P1/12
16	La bemoll major	1827–30	1902	-	B.21	KK IVa/13	P1/13	Emily Elsner
17	Mi bemoll major	1827–30	1902	-	B.46	KK IVa/14	P1/14	Emily Elsner	Espuri
18	Mi bemoll major	1840	1955	-	B.133	KK IVb/10		Émile Gaillard	Encapçalament "Sostenuto"; no sempre classificat com a vals
19	La menor	1847–49	1955, 1958	-	B.150	KK IVb/11	P2/11		Edició no impresa, publ. París 1955; ed. Jack Werner 1958
20	Fa sostingut menor	1838 (?)	1932	-		KK Ib/7	A1/7		Vals melancòlic; espuri
-	Do major	1824 (?)	-	-		KK Vb/8			Perdut
-	La menor	1824	-	-	-	KK Vf		Comtessa Lubienska	Perdut
-	Do major	1826	-	-		KK Vb/3			Manuscrit destruït. Existeix una còpia de la primera línia feta per la germana de Chopin, Ludwika.
-	La bemoll major	1827	-	-		KK Vb/4			Manuscrit destruït. Existeix una còpia de la primera línia feta per la germana de Chopin, Ludwika.
-	Re menor	1828	-	-		KK Vb/6			La Partenza. Manuscrit destruït. Existeix una còpia de la primera línia feta per la germana de Chopin, Ludwika.
-	La menor	1829	-	-					Descobert el 1937; estava en possessió de H. Hinterberger de Viena, però actualment es creu que està destruït
-	La menor	1829 (?)	-	-	-	-			Esbossos per a un breu preludi i tema principal
-	La bemoll major	1829–30 (21 de desembre de 1830)	-	-		KK Vb/5			Esmentat en una carta de Chopin a la seva família (21 de desembre de 1830). Manuscrit destruït. Existeix una còpia de la primera línia feta per la germana de Chopin, Ludwika.
-	Mi bemoll major	1829–30	-	-		KK Vb/7			Manuscrit destruït. Existeix una còpia de la primera línia feta per la germana de Chopin, Ludwika.
-	Do major	1831	-	-					Manuscrit destruït. Existeix una còpia de la primera línia feta per la germana de Chopin, Ludwika.
-	?	1845 (by)	-	-	-	KK Ve/12			Esmentat en el diari de L. Niedźwiecki
-	Si major	1848 (12 d'octubre)	-	-	B.166	KK Va/3		Mrs Erskine	Manuscrit en una col·lecció privada inaccessible.
-	Si bemoll major	1849	-	-					Descobert el 1952; en possessió de Arthur Hedley
-	Mi bemoll major	1829-30	-	-		KK Vb/7			Esmentat en cartes de Breitkopf a Izabela Barcińska l'any 1878
-	?	?	-	-	-	KK Ve/10			Apareix Llistat en un catàleg de subhasta a París, març de 1906
-	?	?	-	-	-	KK Ve/11			Esmentat en cartes de Breitkopf a Izabela Barcińska l'any 1878
-	?	?	-	-	-	KK Vf			Uns quants valsos; perduts