Viaducte

Un viaducte és un pont elevat, alt i llarg, damunt una depressió profunda per donar pas a un via ferrea o una carretera.^[1] És una paraula moderna d'origen anglesa feta per analogia amb la paraula aqüeducte. El mot prové del llatí, via, camí i ductus, que significa conducció.^[2][3] Igual que els aqüeductes romans, els primers viaductes al segle xix consistien d'una sèrie d'arcs d'obra, fins que es van desenvolupar altres formes amb acer o formigó més lleugeres. Es diferencia del pont, en sentit estricte, que salva un únic obstacle i que té només una o ben poques llums: cada viaducte és un pont, però cada pont no és pas un viaducte. Molts viaductes en el sentit tècnic, tenen el nom de pont com ara el pont de Carles III, Pont d'Alcántara…

El Viaducte La Polvorilla a l'Argentina

El Viaducte Royal Border Bridge a Berwick-upon-Tweed

Origen i evolució

El pont viari més llarg (1500 m) de l'època romana conegut, era el Pontserme o pons septimus, al maresme Capestanh al sud de França, esfondrat al segle xvi per manca de manteniment.^[4] En termes modernes podria ser considerat com un viaducte, igual com el pont romà del segle ii, on la via Norba creua la val del Tajo a Alcántara.^[5]

L'arribada del ferrocaril a mitjan segle xix va iniciar una nova era de viaductes i túnels perquè les locomotores de vapor no sabien superar pendents pronunciades ni fer corbes tancades.^[6] Donades les propietats físiques dels materials utilitzats en un principi, aquests ponts eren construïts per una sèrie arcs, que s'assemblaven als aqüeductes romans. Exemples en són els viaductes suïssos Filisur, Solis, Landwasser i Lorraine. Aviat per l'augment de la qualitat de l'acer, s'hi van afegir les construccions d'acer.^[7]

Una cruïlla d'autopistes amb molts viaductes a Birmingham (Anglaterra), que porta ben bé el nom de Spaghetti-Junction (cruïlla d'espaguetis)

Més tard amb el creixement dels automòbils i el transport per camió, obres semblants van esdevenir necessaris per al transport viari. Per bé que poden prendre corbes trencades i pujades, aquestes alenteixen molt el trànsit, igual com les cruïlles. Més problemàtics són els viaductes urbans que sovint creen barreres i trenquen barris, com per exemple el viaducte ferroviari de Girona.^[8][9]

Un dels viaductes més famosos és probablement el Viaducte Millau, prop de Millau al sud de França, que és un pont atirantat que creua la vall del Riu Tarn. Va ser dissenyat per l'enginyer francès Michel Virlogeux, en col·laboració amb l'arquitecte Norman Foster i l'oficina d'enginieria valona Greisch.^[10] El Viaducte Millau és el pont vehicular més alt del món, amb el punt més elevat a 343 metres -una mica més alt que la Torre Eiffel i només 38 m més curt que el gratacel Empire State. Va ser estrenat el 14 de desembre del 2004.

Passat i futur

Durant les darreres dècades s'han construït autopistes elevades a ciutats com: Boston (artèria central), Seül, Tòquio, Toronto (Gardiner Expressway),^[11] però més tard van ser enderrocades perquè eren lletges i dividien la ciutat. No obstant això en països en desenvolupament, com Tailàndia, Índia (Delhi-Gurgaon Expressway), Xina, Bangladesh, Pakistan.