We Tripantu

We tripantu —Any nou maputxe— o Wüñoy Tripantü^[1] (We tripantu, We xipantu o We txipantu en mapudungun; we = nou, tripantu = any; potser originalment «sortida»)^[2] és la celebració de l'any nou maputxe, que es realitza pel solstici d'hivern austral (el dia més curt de l'any a l'hemisferi sud) entre el 21 i el 24 de juny.^[3]

Any nou maputxe
We Tripantu

Grup de machis (xamans) al poble maputxe
Tipus	Esdeveniment anual
Dia	solstici de juny
Dia de la setmana	entre els dies 21 i 24 de juny
Religió	Religió tradicional maputxe
Celebració	Xile i Argentina

El We tripantu és un dia sagrat pels maputxes, ja que és el dia més curt de l'any, marca el començament de l'època més freda i l'inici d'un nou cicle.

El solstici d'hivern a la cosmologia maputxe

Els maputxes observaren que començava l'hivern; creien que aquest canvi era regit per la Lluna, que provocava els brots de vegetals i la reproducció dels animals. A aquest període, la terra comença a netejar-se amb l'aigua que envia el déu Ngenechén a través del Ngen-ko (‘l'esperit de l'aigua’), fet que provocava un nou cicle, que implicava el final del cicle anterior de preparació del sòl, sembres, collites. La natura s'ha de netejar i preparar la terra per a un altre període i així successivament.^[1][3]

Tots han de participar, ja que els adults, els nens i tota la diversitat dels éssers vius són beneficiats pel Sol, que és el pare que aporta, a través de la seva energia masculina (oposada i complementària a la Terra femenina), perquè es produeixin aliments per a tots els éssers vius, no només pels humans.^[1]

És una festa d'agraïment per la vida que es renova. Es dialoga amb el Sol, perquè creuen que el Sol està viu, perquè estan contents que torni i amb ell senten que els humans tornen a créixer.^[4]

La concepció del temps dels maputxes "l'antic es renova sempre" era diferent de la que es tenia a Occident, on "l'antic queda enrere i només es pot recordar". Si bé la física faria canviar la idea de linealitat del temps, a partir de Galileu, la burgesia d'occident la va prendre com a referència central per al seu projecte industrial.^[3]

Relació amb el Puel mapu

El Puelmapu (en mapudungun: puelmapu, ‘terra de l'est’) és la part del Wallmapu o territori maputxe que està a l'est de l'serralada dels Andes. Dins la concepció tradicional maputxe, el món terrenal o Nagmapu (en mapudungun: nagmapu, ‘terra d'abaix’) està format per quatre parts (Meli Witran Mapu, les "quatre cantonades de la terra"), de les quals una és el Puelmapu.

«	«El Puel mapu [‘tierra del Este’] es la puerta abierta para ingresar al mundo del bien, los antepasados mapuche concibieron que durante las horas de descanso se debe permanecer acostado en una sola posición: tener los pies hacia el Lafken mapu y la cabeza hacia el Puel mapu.»	El Puel mapu ['terra de l'Est'] és la porta oberta per ingressar al món del bé, els avantpassats maputxe van concebre que durant les hores de descans s'ha de romandre estirat en una sola posició: tocar de peus cap al Lafken mapu i el cap, cap al Puel mapu.	»
— Armando Marileo[3]

Relació amb la Lluna

Els kimche (‘savis') observaven que quan s'acaba la tardor i comença l'hivern, hi ha un canvi de cicle natural. Creien que aquest canvi venia regit per la Lluna, que provoca canvis en els brots de vegetals, animals, a la terra o el sol. Les divinitats governen el món sobrenatural i natural, posseeixen una estreta relació amb la gent, a qui lliuren favors o dons. Habiten a la Wenu mapu (‘terra de dalt’). Ngünechen, la divinitat major, és el gran esperit del bé, creador i sostenidor de la gent i de la naturalesa. La família divina, que es reflecteix a la família maputxe, està formada per Kuse (‘Anciana’), Fücha (‘Ancià’), Ülcha (‘dona jove’) i Weche (‘home jove’). Com reprodueixen la forma de vida de la família maputxe, posseeixen kümeke mapu (terres bones) cultivables, üñüm (‘ocells') i kulliñ (‘animals'), habiten en ruka (‘cases') i viuen a la manera dels éssers humans.^[3]

Mètode d'ubicació temporal

Mètode solar

L'est és el Puelmapu i l'oest és el Lafkenmapu

El mètode més efectiu que posseïen els antics maputxes per a la definició del dia del we-tripantu és el disseny, estructuració, ubicació i construcció de la seva Ruka; amb un fogó al centre i la porta principal orientada cap a la sortida del sol, determinaven i controlaven el temps i el transcurs de l'any. És a dir, el fogó, la porta principal i un tronc o pal situat enfront de la porta, definia o marcava el moviment del dia, les constel·lacions, el sol, la lluna i el temps; aquests símbols marcaven els dies i indicaven el recorregut o moviment del sol i les estacions de l'any:^[3]

• Hivern (en mapudungun: pukemngen, ‘temps de pluges').
• Primavera (en mapudungun: pewüngen, ‘temps o època de brots').
• Estiu (en mapudungun: walüng, ‘temps d'abundància’).
• Tardor (en mapudungun: rimü, ‘temps de descans o capbussades').

Aquesta seqüència determinava el dia exacte del We tripantu. Des del punt de referència s'apreciava l'inici del recorregut que realitzava el sol a partir el dia del We tripantu, començant a moure's des del Puel-pikunmapu cap al Puel-willimapu i viceversa. En aquest recorregut es deia que el sol ha de compenetrar-se o connectar-se amb el fogó situat al centre de la ruka, a més els rajos no han de tenir cap obstacle 'en el seu viatge' o recorregut que realitzen cada dia i durant les tretze llunes de l'any.

Mètode lunar

Uns altres dels factors determinants del We tripantu són les tretze llunes de l'any, totes tenen els seus propis noms i cadascuna representa l'època que li toca fer-se present. La lluna que marca l'inici de l'any nou s'anomena trufken-küyen, lluna grisa o lluna de les cendres, i correspon al pukem. Per tant, ja nascut el trufken küyen comencen els preparatius per a la cerimònia d'inici de renovació de la vida o We tripantu.

Celebracions del We Tripantu, any nou maputxe, a Talcahuano

Mètode estel·lar

Es parla també d'un conjunt d'estels anomenats Ngaupoñi que, en apropar-se el we-tripantu, desapareixeran pel ponent, lafkenmapu o ngülumapu, apareixent a la matinada cap a l'orient, uns dies abans de produir-se el naixement de la nova vida a la natura. La sortida helíaca de les Ngaupoñi, és a dir 'Aparició de les Plèiades' per l'horitzó una hora abans que el Sol, anunciava dotze dies abans el solstici d'hivern i el We tripantu.^[3]

La interacció amb els inques va ajudar els maputxes a intercanviar observacions astronòmiques. D'acord amb Aveni, la sortida heliaca de les Plèiades dona inici a l'any Inca, uns 13 a 15 dies abans del solstici d'hivern. Van veure una relació entre el temps en què les Plèiades són visibles i el cicle agrícola anual. D'aquesta manera un dels noms amb què designaven al cúmul era Collca, que significa dipòsit d'aliments en quítxua.^[5] Les Plèiades estan absents del cel nocturn entre el 3 de maig i 9 de juny, 37 dies, període que coincideix amb el de la collita i la propera època de sembra a l'altiplà.^[3]

L'observació de la primera aparició de les Plèiades no només definia l'inici de l'any Inca i Maputxe, també els permetia pronosticar les pluges de la següent temporada i avançar o endarrerir les sembres.

Fi del We tripantu

Durant la nit el sol s'amagarà per la terra del Lafkenche (el món dels homes del litoral o els vessants), sota la protecció de Sumpal (divinitat generosa o fustigadora segons sigui el comportament dels habitants del Lafken mapu).

«

"Deuma afpule pun, mapuche mapumeu wengetuai itrovill monguen.... Ka femngechi peumangen, wengetuai rakiduam, newen, ka kiñegün itrokom puche, Ka antü ñi mülerpuam doi küme monguen..."[6]

Quan la nit hagi arribat a la seva fi, la naturalesa donarà pas a un nou cicle de vida en el món indígena, permetent renovar els somnis, esperances i compromisos cap a un futur millor per a tots...

»