Wil van Gogh

Wilhelmina Jacoba "Wil" van Gogh (16 de març del 1862 – 17 de maig del 1941) fou una infermera^[1] coneguda per ser la germana menor de Vincent van Gogh i el comerciant d'art Theo van Gogh.^[2]

Wil van Gogh

Biografia
Naixement	16 març 1862 Zundert (Països Baixos)
Mort	17 maig 1941 (79 anys) Ermelo (Països Baixos)
Formació	Universitat de Leiden
Activitat
Ocupació	activista pels drets de les dones
Família
Pares	Theodorus van Gogh   i Anna Cornelia Carbentus
Germans	Theo van Gogh Vincent van Gogh Cor van Gogh Elisabeth Huberta Du Quesne-van Gogh Anna Cornelia van Houten-van Gogh

Biografia

Wilhelmina Jacoba van Gogh nasqué el 16 de març del 1862 a Zundert, Països Baixos, filla de Theodorus van Gogh i Anna Cornelia Carbentus.

Durant la primera part de la seua vida, Wil van Gogh ajudà a la seua família i altres persones, com a infermera. Després de la mort dels seus germans el 1890 i 1891, va obtenir un treball modest en un hospital. Hi entrà en un comité per a organitzar l'"Exposició nacional del treball femení" (Nationale Tentoonstelling van Vrouwenarbeid), al 1898. L'esdeveniment tingué molt d'èxit i se'n recaptaren 20.000 florins neerlandesos que empraren per a posar en marxa l'Oficina nacional de treball femení.

No hi ha fonts que documenten les causes, però el 4 de desembre del 1902 Wil van Gogh fou internada i més tard transferida a la House Veldwijk, un psiquiàtric a Ermelo. Aquesta mesura es basava en un diagnòstic de demència precoç, que llavors es considerava una malaltia mortal. Els registres de l'hospital assenyalen:

"No s'observen canvis significatius en la condició d'aquesta pacient de llarg tractament. Roman solitària i retirada, rares vegades parla i generalment no respon preguntes. Passa el dia sencer al mateix lloc de la sala, asseguda a la cadira mirant fixament el seu entorn. Ha rebutjat el menjar durant anys i ha de ser alimentada artificialment..."^[3]

Wil van Gogh va romandre a Ermelo prop de quatre dècades, on va morir el 17 de maig del 1941.

Si estava realment malalta o no és difícil de provar.^[4] Renate Berger assegura que Wil van Gogh va compartir el destí de moltes "germanes d'homes famosos" de l'època.^[3][5]