William Stirling Hamilton
filòsof i lògic escocès (1788-1856) From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
William Stirling Hamilton (Glasgow, 8 de març de 1788 - Edimburg, 6 de maig de 1856) va ser un filòsof escocès.
El seu pare, professor d'anatomia a la universitat de Glasgow, va morir quan ell només tenia dos anys, però la seva mare no sembla que tingués problemes per educar-lo a ell i al seu germà petit, Thomas, que també va ser un escriptor reconegut.[1]
Després d'estudiar a les universitats de Glasgow i d'Edimburg, el 1811 es va graduar com advocat a la Universitat d'Oxford, però en no obtenir cap plaça docent a Oxford va retornar a Escòcia, on es va assentar a Edimburg amb la seva mare i va exercir uns anys com advocat.[2] El 1816 va obtenir el títol de baró de Preston.[3] Va competir en 1820 per la càtedra de filosofia moral a la Universitat d'Edimburg, però no va tenir èxit. No obstant això, va ser nomenat professor d'història cívil a la mateixa universitat l'any següent.[4]
El 1829 va publicar el conegut assaig Cousin's Writings and Philosophy of Unconditioned, una crítica del Cours de philosophie de Victor Cousin, que li va proporcionar cert renom i va ser seguit per una altra sèrie d'assaixos notables.[5] En 1836 va ser elegit catedràtic de lògica i metafísica a Edimburg.[6] El 1844 va patir un atac que el va deixar parcialment immòbil, tot i així va continuar treballant,[7] fins quwe va morir el 1856.[8]
Els seus treballs inclouen, més enllà de la filosofia, qüestions d'anatomia i de fisiologia. Es va fer conegut per la seva doctrina lògica de la quantificació dels predicats, afegint les partícules tots, alguns, cap a les quatre categories bàsiques dels predicats (A, E, I, O; les combinacions de universal/existencial i afirmatiu/negatiu).[9] Tracta d'unir a l'escola escocesa del sentit comú, amb diversos corrents filosòfics d'Europa, especialment amb el kantisme.[10]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads