Xixona

Xixona (IPA: [ʃiˈʃona]) és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona. És mundialment coneguda per ser el bressol del torró. El 2023, tenia 7.032 habitants, segons l'INE.

Castalla	Alcoi Ibi	La Torre de les Maçanes
Tibi		Relleu Busot
Sant Vicent del Raspeig	Alacant Sant Vicent del Raspeig	Busot

Xixona

Bandera de Xixona Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
38° 32′ 21″ N, 0° 30′ 29″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	província d'Alacant
Comarca	l'Alacantí
Capital	Xixona
Conté la subdivisió	Xixona
Població humana
Població	7.307 (2024) (44,62 hab./km²)
Gentilici	xixonenc, xixonenca
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	163,76 km²
Altitud	453 m
Limita amb	Alcoi Relleu Sant Vicent del Raspeig Tibi Ibi Busot Castalla Alacant la Torre de les Maçanes
Partit judicial	Sant Vicent del Raspeig
Organització política
• Alcalde	Ferran Verdú Monllor
Identificadors descriptius
Codi postal	03100
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	03083
Codi ARGOS de municipis	03083
Lloc web	xixona.es

Història

Els musulmans fundaren Saxona, s'alça arrecerada al pujol del Castell (del qual només que la denominada Torre Grossa es manté dreta) i la Torre Blai, al costat del depòsit d'aigües.

L'any 1244 es va signar el Tractat d'Almizra entre les Corones castellana i aragonesa, establint-se Xixona com a límit de conquesta del Regne de València; fet que realitza Jaume I el Conqueridor el 1258.

Torró de Xixona

Posteriorment, en temps de Jaume II i en virtut de l'acord del 1296, sota l'arbitratge del rei Dionís de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe Ximén de Saragossa, hom amplià la frontera sud de la corona i el regne fins a la vora del Segura. El 1304 s'escamparen les fronteres cap al sud i Xixona va quedar limítrofa amb l'acabada de crear Governació d'Ultra Xixona. L'any 1337 fou erigida en vila amb representació a les Corts valencianes.

El seu castell fou pres per les hosts castellanes del monarca Pere el Cruel l'any 1364, i fou recuperat per a la Corona aragonesa per un exèrcit compost per naturals de Penàguila, Alcoi i Cocentaina. Va mantenir una actitud proborbònica en la Guerra de Successió, oferint una forta resistència a les tropes de l'arxiduc Carles d'Àustria, que assetjaren la vila i l'obligaren a la rendició el 1706. La gent que va aconseguir fugir a les muntanyes, ajudades per la població de Villena, fins i tot va organitzar una contraofensiva que va culminar l'any 1707 amb la conquesta de la plaça. Això els aportà la concessió d'alguns privilegis per part de Felip V, que es van xifrar en la propietat municipal del castell, així com la titulació de ciutat. Aquell mateix any es va crear la Governació de Xixona, que era una demarcació administrativa que comprenia la Foia de Xixona, la de Castalla, la Vall de Biar, el terme d'Alforí (Vall d'Albaida) i, separades per la Governació d'Alacant, els termes d'Elx i de les Salines d'Elda.

El 1973 la indústria del torró juntament amb la comercialització del gelat, situen la població en el quart nivell de renda per capita. Al seu terme, de 161,3 km², trobem la Penya Migjorn amb 1.226 m d'altitud i la Carrasqueta amb 1.131, així com el port de la Carrasqueta (1.024 m).

Geografia

Situada 26 km al nord d'Alacant, la ciutat està enclavada en els vessants de la Penya Roja. En el seu terme municipal es troben també la serra de la Carrasqueta i el seu port, pas natural per a comunicar Alacant amb Alcoi.

Per la part sud-oest del terme passa el riu Montnegre, que provinent del pantà de Tibi es dirigeix cap a l'Horta d'Alacant. Al seu pas pel municipi xixonenc es troba la menuda pedania de Montnegre.

La seua muntanya més alta és la serra de la Carrasqueta amb 1330 metres d'altura al punt culminant (1020 metres al pas de la carretera N-340).

El terme municipal està poblat d'immensos boscos de pins i carrasques en altes muntanyes de més de 1000 m, cosa que dóna lloc a espectaculars vistes de valls i barrancs en vertical, així com del mar Mediterrani, a causa de la seua proximitat. No obstant això, altres parts del terme municipal, les més pròximes a la costa, pateixen d'una desertització preocupant.

Economia

Tradicionalment, l'economia xixonenca s'ha basat en una dualitat entre la producció i comercialització de gelats a l'estiu i la de torró a l'hivern, complementada per l'agricultura de secà, en la qual destacava el cultiu de l'ametler, el fruit del qual és matèria primera per al torró. Durant els segles XIX i XX, ha estat natural que durant gran part de l'any molts xixonencs es trobaren repartits per tota la península Ibèrica o fins i tot Cuba i altres parts d'Iberoamèrica venent els seus gelats i torrons.^[1]

Encara que el desenvolupament de l'economia de la ciutat en l'actualitat segueix basant-se en els seus torrons i gelats, coneguts en el món sencer, la fàbrica més important en la localitat és propietat de Procter & Gamble (abans, Arbora & Ausonia), fabricant de marques d'higiene íntima com Dodot i Tampax.

Demografia

A data de 2023, Xixona tenia 7.032 habitants (INE).^[2]

Evolució demogràfica de Xixona
1996	1997	1998	1999	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017	2018	2019	2020	2021	2022	2023
7.608		7.453	7.436	7.337	7.304	7.353	7.368	7.400	7.494	7.596	7.553	7.575	7.516	7.407	7.429	7.423	7.366	7.226	7.205	7.057	6.895	6.875	6.865	6.879	6.861	6.860	7.032

Evolució de la població de Xixona (1842–2020)

any	habitants
1842	4.795
1877	6.390
1887	6.520
1897	7.003
1900	7.084
1910	7.926
1920	7.575
1930	6.714
1940	7.039
1950	5.781
1960	6.439
1970	8.113
1981	8.785
1991	7.890
2000	7.337
2010	7.407
2020	6.879

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP), 2 de Compromís per Xixona (Compromís), 1 de Més Xixona – Acord Municipal (+X) i 1 de Jijona Nos Une.

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Xixona
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Isabel López Galera	1.223	33,77%	5 (-1)
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Javier Gutiérrez Martín	857	23,66%	3 (+2)
	Partit Popular		Juan Carlos Francés Romo	632	17,45%	2 ()
	Compromís per Xixona		Joan Arques Galiana	511	14,11%	2 (+1)
	Més Xixona-Acord Municipal		Marcos Ros Planelles	356	9,83%	1 (-2)
	Vots en blanc			43	1,19%
Total vots vàlids i regidors				3.622	100 %	13
	Vots nuls			44	1,20%
Participació (vots vàlids més nuls)				3.666	66,09%**
Abstenció				1.881*	33,91%**
Total cens electoral				5.547*	100 %**
Alcaldessa: Isabel López Galera (PSPV-PSOE) (15/06/2019) Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (5 vots de PSPV[3])
Fonts: JEC,[4] JEZ Alacant,[5] M. Interior,[6] Periòdic Ara.[7] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Eleccions municipals des de 1979

L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent:

Històric de regidors a l'ajuntament de Xixona
Candidatura		1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
	PSPV-PSOE	3	3	3	8	5	3	5	8	8	6	5	6
	AP / PP[a]		4	3	3	5	6	4	3	2	2	2	3
	UPV/BLOC/Compromís				1	1	2	1			1	2	2
	ERPV-AM / Més Xixona[b]								2	2	3	1	1
	Cs / Jijona Nos Une[c]										1	3	1
	Candidatura Unida de Xixona (CUX)	4	5
	Candidatura Independent de Xixona					2	2	3
	Independents per Xixona	5	1	1
	Xixoneros Independents (XI)	5
	PCE	2	1
	UCD	3
	UV				1
	CDS			1
Font: Ministeri de l'Interior[8]

Alcaldes

Des de 2015 l'alcaldessa de Xixona és Isabel López Galera de PSPV.^[9][10]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Fernando Galiana Carbonell	XI	19/04/1979	--
1983–1987	Lluís Garrigós Oltra	CUX	28/05/1983	--
1987–1991	Antonio Bernabeu Gómez	Ind	30/06/1987	--
1991–1995	Antonio Bernabeu Gómez	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Rosa Mª Verdú Ramos Francisco José Mira del Cerro Lluís Garrigós Oltra	PP PP PSPV-PSOE	17/06/1995 31/08/1996 24/09/1996	Dimissió/renúncia ?? --
1999–2003	Rosa Mª Verdú Ramos	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Rosa Mª Verdú Ramos	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Ferran Verdú Monllor	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Ferran Verdú Monllor	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Isabel López Galera	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Isabel López Galera	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	Isabel López Galera	PSPV-PSOE	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[10]

Edificis d'interés

• Castell almohade de la Torre Grossa. Edifici d'interés històric-arquitectònic (segle xiii)
• Convent franciscà de la Verge de l'Orito. Edifici d'interés arquitectònic (segle xvi)
• Ermita de Sant Antoni. Edifici d'interés històric-arquitectònic (segle xvi)
• Ermita de Santa Bàrbara. Edifici d'interés arquitectònic.
• Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. Edifici d'interés arquitectònic (segle XVII)
• Església gòtica de Santa Maria. Edifici d'interés històric-arquitectònic (segle xiii).
• Museu del Torró, on es conserven records de la família Sirvent Selfa fundadora de les marques El Lobo i 1880.

Festes

Se celebren festes de Moros i Cristians en la segona quinzena de febrer, les quals també es coneixen com a «Festes dels Geladors».

Les festes patronals de la localitat, també de Moros i Cristians, se celebren a l'agost, en el cap de setmana més proper al dia 24, Sant Bartomeu, copatró de Xixona al costat de Sant Sebastià.

Xixonencs il·lustres

Plafó ceràmic fet per Jaume d'Scals (1955) que mostra sant Vicent Ferrer reconciliant els Centelles i els Vilaraguts. Es troba a la Plaça de l'Almoina de València.

• Constança Miquel, mare de Sant Vicent Ferrer nascuda a Xixona segons la tradició local (segle xiv).
• Ausiàs Carbonell, bisbe de gràcia (auxiliar) de València del 1509 al 1532 (?-1532).
• Melcior Aracil i Llobregat, beatificat després d'un procés iniciat per sant Joan de Ribera el 1610 (1552-1601).
• Serafí T. Miquel i Martorell, un dels més importants biògrafs de sant Vicent Ferrer (1651-1722).
• Antoni Galiana i Moltó, professor universitari matemàtic i físic.
• Francesc Mora i Berenguer, arquitecte, nascut a Sagunt (1875-1961)
• Ladislau J. R. Ayela i Planelles, metge (1879-1963)
• Jaume de Scals i Aracil, ceramista (1913-1978)
• Francesc Iváñez i Jiménez, pintor. Medalla Picasso 1978.
• Elisa Ibáñez i Mira, pianista.

Notes

1. En les eleccions municipals de 1979 Alianza Popular es presentà dins de Coalició Democràtica. En 1983 es presentà en la coalició AP-PDP-UL-UV i en 1987 es presentà com Alianza Popular. A les eleccions de 1991 la que havia sigut la Federació de partits d'Alianza Popular es presentà com un únic partit amb un el nom nou de Partit Popular
2. Des del 2015, la candidatura rep el nom de «Més Xixona – Acord Municipal», una coalició formada per Esquerra Republicana, Esquerra Unida i l’Assemblea de la Crida Ciutadana.
3. Des del 2023, es crea l'agrupació Jijona Nos Une com a substitució de l'anterior grup de Ciutadans (del 2015 i 2019).

Vegeu també

• Els Plantadets (Paratge Natural Municipal)