Yan Yuan

Yan Yuan (en xinès 颜元; pinyin Yán Yuán; Wade–Giles Yen Yuan) també anomenat Xizhai (en xinès 习斋; pinyin Xízhāi; Wade–Giles Hsi-chai) (Zhili -actual Hubei- Xina, 27 d'abril de 1635 - 30 de setembre de 1704)^[1] va ser un erudit xinès, escriptor, historiador, filòsof i pedagog de la dinastia Qing, fundador de 'L'escola confucianista pràctica i empírica' (shixue).

Yan Yuan

Nom pòstum	文孝
Biografia
Naixement	27 abril 1635
Mort	30 setembre 1704 (69 anys)
Religió	Confucianisme
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	filòsof
Moviment	Yan-Li School (en)
Família
Pare	Yan Chang

Biografia

El seu pare va ingressar a l'exèrcit manxú quan Yuan només tenia tres anys, i no va tornar a casa mai més. Yuan va ser adoptat pel seu avi.^[2]

Estudià per passar els exàmens imperials i entrar als serveis civils, però després de diverses proves ho va deixar i va estudiar de forma lliure pel seu compte.^[1] Va formar-se en temes de ciència militar, medicina i filosofia, i va insistir en la rigorosa observança dels rituals clàssics^[3] amb seguiment de l'escola tradicional de Zhu Xi i l'estudi del Xingli daquan (recull d'obres dels filòsofs del segle xv, partidaris de la natura humana i de l'ordre natural

Pensament i obra

Yuan va ser molt crític amb els mètodes que depenien de l'anàlisi de textos i de la reflexió abstracte fórmules dominants a la Xina amb el creixement del budisme i del neoconfucianisme.^[4]

Ela seus treballs sobre l'antiguitat el van portar a la convicció de que la cultura antiga tenia un caràcter essencialment pràctic, on calia adquirir coneixements sobre el tir a l'arc, conduir un carruatge i saber càlcul.^[2] Va centrar-se en el temes pràctics i va criticar la meditació silenciosa i l'estudi dels llibres, per considerar que obstaculitzaven el camí vers l'autèntic perfeccionament personal, que havia de culminar en la pràctica de les virtuts i dels ritus clàssics, actuacions que generarien la capacitat de canviar el món.^[3] El seu antiintel·lectualisme es suportava amb concepcions filosòfiques, quan afirmava: "el treball manual i el contacte directe amb la realitat son una forma de coneixement".^[2]

Va poder posar en pràctica les seves teories sobre l'educació quan va ser director de l'acadèmia de Zhangnan l'any 1696, amb un currículum que emfatitzava les anomenades 'Sis arts ' confucianes: la cortesia ritual, la música, la tàctica i estratègia militar, el tir amb arc, la cal·ligrafia i les matemàtiques.^[1]

Els seus treballs filosòfics més importants van ser Cun xing bian 存性編 ('Preservar la natura humana') i Cun xue bian 存學編 ('Preservar l'aprenentatge').^[4]

El seu principal deixeble va ser Li Gong (1659-1733) amb qui va escriure diverses obres sobre filosofia, amb un moviment de pensament conegut com l'Escola Yan-Li.^[3]