Zelig

Zelig és una pel·lícula estatunidenca de Woody Allen estrenada el 1983. Es tracta d'un fals documental, rodat en blanc i negre i en color. Va rebre el premi del New York Film Critics Circle per la millor fotografia.^[1]

Zelig

Fitxa
Direcció	Woody Allen
Protagonistes	Mia Farrow Woody Allen Susan Sontag Saul Bellow Bruno Bettelheim Joséphine Baker Fanny Brice Al Capone Charles Chaplin Calvin Coolidge Marion Davies Dolores del Río Joe DiMaggio Marie Dressler Francis Scott Fitzgerald Joseph Goebbels Hermann Göring William Randolph Hearst Rudolf Hess Adolf Hitler Charles Lindbergh Carole Lombard Adolphe Menjou Tom Mix Babe Ruth Claire Windsor Patrick Horgan Ada « Bricktop » Smith Irving Howe Michael Jeter John Rothman Deborah Rush Josef Dietrich Elizabeth Kaitan Mae Questel Paula Trueman Max Amann Red Grange Ed Herlihy
Producció	Robert Greenhut
Dissenyador de producció	Mel Bourne
Guió	Woody Allen
Música	Dick Hyman
Fotografia	Gordon Willis
Muntatge	Susan E. Morse
Vestuari	Santo Loquasto
Productora	Orion Pictures i Warner Bros.
Distribuïdor	Warner Bros.
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	15 juliol 1983
Durada	71 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Nova Jersey
Color	en color i en blanc i negre
Descripció
Gènere	comèdia i fals documental paròdic
Lloc de la narració	Washington DC
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor fotografia (1984) Oscar al millor vestuari (1984)

Argument

Leonard Zelig és un home-camaleó: en presència d'un gras, s'engreixa; al costat d'un negre, el seu color s'enfosqueix; entre els metges, sosté haver treballat a Viena amb Freud, etcètera. És clar, els metges s'interessen pel seu cas sense trobar-ne el secret, fins al dia en què la Dra. Fletcher s'aïlla amb Zelig i arriba a hipnotitzar-lo.

Repartiment

• Woody Allen: Leonard Zelig
• Mia Farrow: Dra. Eudora Nesbitt Fletcher
• John Buckwalter: Dr. Sindell
• Patrick Horgan: el narrador
• Marvin Chatinover: l'endocrí
• Stanley Swerdlow: un metge
• Paul Nevens: Dr. Birsky

Producció

Allen va utilitzar imatges d'informatius i s'hi va inserir ell mateix i a altres actors, mitjançant la tecnologia Chroma.^[2] Per donar un aspecte autèntic a les seves escenes, Allen i el cinematògraf Gordon Willis van utilitzar diverses tècniques, inclosa la localització d'algunes de les càmeres i lents de cinema antigues utilitzades durant les èpoques representades a la pel·lícula, fins i tot arribant a simular danys, com ara arrugues i rascades, en els negatius per aconseguir que el producte acabi semblant a imatges vintage. La combinació pràcticament perfecta de les antigues i noves imatges es va aconseguir gairebé una dècada abans que la tecnologia de realització de cinema digital realitzés aquestes tècniques en pel·lícules com Forrest Gump (1994) i diverses publicitats de televisió molt més fàcils de realitzar.^[3]

La pel·lícula utilitza cameos de figures reals de l'àmbit acadèmic i d'altres camps per obtenir efectes còmics. En contraposició al metratge de la pel·lícula en blanc i negre de la pel·lícula, aquestes persones apareixen en segments de colors com a ells mateixos, comentant en el present sobre el fenomen Zelig com si realment hagués passat. Inclouen l'assagista Susan Sontag, el psicoanalista Bruno Bettelheim, el novel·lista guanyador del Premi Nobel Saul Bellow, l'escriptor polític Irving Howe, l'historiador John Morton Blum, i el propietari de la discoteca de París Bricktop.

També apareixen a les imatges vintage de la pel·lícula Charles Lindbergh, Al Capone, Clara Bow, William Randolph Hearst, Marion Davies, Charlie Chaplin, Josephine Baker, Fanny Brice, Carole Lombard, Dolores del Río, Adolf Hitler, Joseph Goebbels, Hermann Göring, James Cagney, Jimmy Walker, Lou Gehrig, Babe Ruth, Adolphe Menjou, Claire Windsor, Tom Mix, Marie Dressler, Bobby Jones i el Papa Pius XI.

En el temps que va trigar a completar els efectes especials de la pel·lícula, Allen va filmar A Midsummer Night's Sex Comedy i Broadway Danny Rose. Aquesta és l'última pel·lícula d'Orion Pictures que es va estrenar a través de Warner Bros.