-em

Potser volíeu: em, em-, EM, èm

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈɛm/
	balear /ˈəm/, /ˈɛm/
Occidental:	/ˈem/

• Etimologia: Del llatí -ēmus, desinència del present actiu d’indicatiu de la segona conjugació (dēbeō → dēbēmus).

Desinència

-em ‎(verbal)

1. Primera persona plural (nosaltres) del present d'indicatiu de la 2a conjugació.

   témer → temem, beure → bevem