beure

Potser volíeu: BEURE, beuré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛw.ɾə/ⓘ
	balear /ˈbəw.ɾə/, /ˈbɛw.ɾə/
Occidental:	/ˈbew.ɾe/

• Rimes: -ɛwɾe
• Homòfon: veure
• Etimologia: Del llatí bibere, segle XII.

Verb

beure trans., pron. ‎(pronominal beure's)

1. Ingerir algun líquid.
2. Consumir begudes alcohòliques.

   Els caps de setmana bec poc.

3. Ser addicte a les begudes alcohòliques.

   El problema que té és que beu.

4. (pronominal amb complement directe) Forma emfàtica.

   M’he begut tota l’ampolla.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades amb alternaça consonàntica

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	beure			haver begut
gerundi	bevent			havent begut
participi	begut, beguda, beguts, begudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	bec	beus	beu	bevem	beveu	beuen
				beim	beis		bal
imperfet	bevia	bevies	bevia	bevíem	bevíeu	bevien
passat simple	beguí	begueres	begué	beguérem	beguéreu	begueren
futur	beuré	beuràs	beurà	beurem	beureu	beuran
condicional	beuria	beuries	beuria	beuríem	beuríeu	beurien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	begui	beguis	begui	beguem	begueu	beguin
	bega	begues	bega			beguen	occ, bal
imperfet	begués	beguessis	begués	beguéssim	beguéssiu	beguessin
		beguesses		beguéssem	beguésseu	beguessen
	beguera	begueres	beguera	beguérem	beguéreu	begueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	beu	begui	beguem	beveu	beguin
	–		bega			beguen	occ, bal

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	beguent
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	beviva	bevives	beviva	bevívem	bevíveu	beviven	n-occ
				bevívom	bevívou		n-occ
	beieva	beieves	beieva	beiévem	beiéveu	beieven	n-occ, alg
condicional	beuriva	beurives	beuriva	beurívem	beuríveu	beuriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		begos	bego				centr, n-occ
				begam	begau		occ
imperfet	bevés	bevesses	bevés	bevéssem	bevésseu	bevessen	centr
	beguessa			beguéssom	beguéssou		n-occ
	beguessi		beguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... begut
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... beure
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... begut
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... begut
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... begut
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... begut
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... beure
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... begut
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... begut
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... begut
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: bec, beu, bevem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

• prendre

Derivats

• abeurar

Compostos i expressions

• beure a galet
• beure a raig
• beure's l'enteniment
• beure com un clot d'arena
• beure com una esponja

Traduccions

Traduccions

• Alemany: trinken ^(de)
• Anglès: drink ^(en)
• Àrab: شَرِبَ‎ ^(ar)
• Castellà: beber ^(es)
• Eslovac: piť ^(sk)
• Eslovè: piti ^(sl)
• Esperanto: trinki ^(eo)
• Estonià: jooma ^(et)
• Finès: juoda ^(fi)
• Francès: boire ^(fr)
• Friülà: bevi ^(fur)
• Gallec: beber ^(gl)
• Georgià: სმა ^(ka) ‎(sma)
• Grec: πίνω ^(el) ‎(pino)
• Grec antic: πίνω ^(grc) ‎(pínō)
• Gujarati: પીવું ^(gu)
• Hebreu: שָׁתָה‎ ^(he)
• Hindi: पीना ^(hi)
• Hongarès: iszik ^(hu)
• Ídix: טרינקען‎ ^(yi)
• Irlandès: ól ^(ga)
• Islandès: drekka ^(is)
• Italià: bere ^(it)
• Japonès: 飲む ^(ja)
• Kazakh: ішу ^(kk) ‎(işw/ixu)
• Khmer: ផឹក ^(km)
• Kurd: vexwarin ^(ku)
• Llatí: bibere ^(la)
• Llengua de signes catalana: BEURE ^(csc)
• Occità: beure ^(oc)
• Polonès: pić ^(pl)
• Portuguès: beber ^(pt)
• Retoromànic: baiver ^(rm), bever ^(rm)
• Romanès: bea ^(ro)
• Romaní: pijel ^(rom)
• Rus: пить ^(ru) ‎(pit)
• Sard: bíbere ^(sc)
• Sicilià: bìviri ^(scn)
• Suec: dricka ^(sv)
• Tàtar: эчәргә ^(tt)
• Turc: içmek ^(tr)
• Txec: pít ^(cs)
• Urdú: پینا‎ ^(ur)
• Vènet: trincàr ^(vec)
• Vietnamita: uống ^(vi)
• Xinès: 喝 ^(zh) ‎(hē)

Nom

beure m. ‎(plural beures)

1. Beguda, líquid que es beu.

   «Asseguda als pedrissos amb els beures que havia pagat qui celebrava l'onomàstica.» (Ignasi Revés, Oli en un llum, 2008)

Sinònims

• beguda, copa, refresc

Miscel·lània

• Síl·labes: beu·re (2)
• Anagrama: rebeu

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: beure

Occità

Verb

beure

1. beure

Variants

• béver (gascó)