Arnau

Potser volíeu: arnau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ərˈnaw/, occidental /aɾˈnaw/
• Rimes: -aw
• Etimologia: D'un germànic *Arnoald ‎(literalment «dominador de l’àguila»), del protogermànic *arô ‎(«àguila») i *waldą ‎(«poder»).

Nom propi

Arnau m.

1. Prenom masculí d’origen germànic
2. Cognom

Variants

• Arnal (cognom, antic i rar com a prenom)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Arnold ^(de), Arndt ^(de), Arne ^(de)
• Anglès: Arnold ^(en), Arnie ^(en)
• Armeni: Առնոլդ ^(hy) ‎(Arnold)
• Basc: Eñaut ^(eu), Arnaut ^(eu)
• Castellà: Arnado ^(es), Arnaldo ^(es)
• Croat: Arnold ^(hr)
• Eslovac: Arnold ^(sk)
• Eslovè: Arnold ^(sl)
• Francès: Arnaud ^(fr), Arnault ^(fr)
• Georgià: არნოლდ ^(ka) ‎(àrnold)
• Grec: Αρνόλδος ^(el) ‎(Arnoldos)
• Hebreu: ארנולד ^(he)
• Hongarès: Arnold ^(hu)
• Italià: Arnaldo ^(it)
• Limburguès: Nöl ^(li), Nölke ^(li)
• Llatí: Arnoldus ^(la)
• Neerlandès: Arnout ^(nl), Arnoud ^(nl)
• Noruec: Arnold ^(no)
• Polonès: Arnold ^(pl)
• Portuguès: Arnoldo ^(pt)
• Rus: Арнольд ^(ru) ‎(Arnold)
• Serbi: Арнолд ^(sr) ‎(Arnold)
• Txec: Arnold ^(cs)

Miscel·lània

• Síl·labes: Ar·nau (2)
• Anagrames: nuara, nuarà, ruana

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Francesc de B. Moll, Els llinatges catalans, Editorial Moll, 1982