Potser volíeu: nuarà Català Verb nuara (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb nuar. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb nuar. Miscel·lània Síl·labes: nu·a·ra (3) Anagrames: arnau, Arnau, ruanaWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads