Cister

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/sisˈte/
Occidental:	nord-occidental /sisˈte/, valencià /sisˈteɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Cultisme del baix llatí Cister, llatinització del català antic Cistell, del francès antic Cisteaus (actual Cîteaux), de cistel ‎(«canyís») per l’emplaçament de l’Abadia de Cîteaux , anomenat també Cistercium.

Nom propi

Cister

1. Orde monàstic de la família benedictina.

Derivats

• cistercenc

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Cistercian Order ^(en)
• Castellà: Císter ^(es)
• Francès: Cîteaux ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: Cis·ter (2)
• Heterograma de 6 lletres (ceirst)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GDLC, DCVB
• Coromines, Joan; et al. «DECat. II, 717a1-11». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Vol. II: BO-CU, p. 717. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1981.