David

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dəˈβit/, balear /dəˈvit/
Occidental:	nord-occidental /daˈβit/
	valencià /daˈvit/, /daˈβit/

• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí Dāvīd, del grec antic Δαυίδ ‎(Dauíd), de l’hebreu bíblic דּוד ‎(Dāwîḏ, literalment «amat»).

Nom propi

David

1. (bíblic) Rei de Judà i d’Israel.
2. Prenom masculí
3. Cognom

Traduccions

Prenom

• Anglès: David ^(en)
• Castellà: David ^(es)
• Francès: David ^(fr)
• Italià: Davide ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: Da·vid (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB
• Noms de la població, Cognoms de la població, Idescat

Anglès

• Pronúncia: /ˈdeɪvɪd/ àudio (RU) ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí Dāvīd, del grec antic Δαυίδ ‎(Dauíd), de l’hebreu bíblic דּוד ‎(Dāwîḏ, literalment «amat»).

Nom propi

David

1. (bíblic) David rei de Judà i d’Israel
2. Prenom masculí, equivalent al català David.
3. Cognom d’origen patronímic

Relacionats

• (hipocorístics) Dave, Davey, Davie, Davy, Davo

Basc

Nom propi

David anim.

1. Prenom masculí, equivalent al català David.

Declinació

Nom propi animat en consonant Cas Indefinit Absolutiu David Ergatiu Davidek Datiu Davidi Genitiu Daviden Comitatiu Davidekin Benefactiu Davidentzat Instrumental Davidez Causal Davidengatik Locatius Inessiu Davidengan Ablatiu Davidengandik Al·latiu Davidengana Terminatiu Davidenganaino Al·l. direcional Davidenganantz Gen. locatiu Davidenganako