Ester

Potser volíeu: ester, èster, éster

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈter/, occidental /esˈteɾ/
• Rimes: -eɾ
• Etimologia: Del llatí bíblic Esther, del grec antic Ἐσθήρ ‎(Esthḗr), de l’hebreu bíblic עִשְׁתָּר ‎(ʿištār, «Ixtar »), d’origen babilònic relacionat amb el persa modern ستاره ‎(setâre, «estel»).

Nom propi

Ester f.

1. Prenom femení
2. Personatge de l'Antic Testament, una dona òrfena d'origen jueu, adoptada per un sacerdot persa, que el rei dels perses va prendre com a esposa.

Variants

• Esther

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Esther ^(de)
• Asturià: Ester ^(ast)
• Castellà: Esther ^(es), Ester ^(es)
• Danès: Esther ^(da)
• Finès: Esther ^(fi)
• Francès: Esther ^(fr)
• Hebreu: אֶסְתֵּר ^(he)
• Noruec: Ester ^(no)
• Suec: Ester ^(sv)
• Txec: Ester ^(cs)

Miscel·lània

• Síl·labes: Es·ter (2)
• Anagrames: erets, ertes, èters, reste, retes, retés, trese

Alemany

• Pronúncia: /ˈɛstɐ/

Nom

Ester n. ‎(genitiu Esters, plural Estere)

1. èster

Declinació

Cas	Singular		Plural
Nominatiu	das	Ester	die	Estere
Genitiu	des	Esters	der	Estere
Datiu	dem	Ester	den	Esteren
Acusatiu	das	Ester	die	Estere