Garcia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡərˈsi.ə/, occidental /ɡaɾˈsi.a/, /kaɾˈsi.a/
• Rimes: -ia
• Etimologia: D’origen preromà desconegut. Documentat al segle XII Carceia, Carcia, Garzia, Garcia, la consonant inicial va alternant fins al s. XIV. Localment és tradicional amb /k/ per fonètica mossàrab. Cognat del castellà García, sovint relacionat amb el basc hartza ‎(«l’ós»), però controvertit.

Nom propi

Garcia

1. Municipi de la Ribera d'Ebre  situat entre Móra d'Ebre  i Ascó.
2. Cognom d’origen toponímic

Notes

• El cognom està documentat de molt antic en català, però amb una distribució limitada i amb diverses variants. L'any 2016 és el cognom més freqüent a Catalunya fruit de la gran distribució que té en castellà. El registre de població no distingeix els accents dels cognoms.

Variants

• (cognom) Gacia, Gacias, Gaciot, Gasia, Gassia, Garcés, Garcias, Garcies, Gassias

Miscel·lània

• Síl·labes: Gar·ci·a (3)
• Anagrames: gracia, gracià, gràcia

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, Optimot
• Enciclopèdia de Cognoms Catalans
• Cognoms de la població, Idescat