gracia

Potser volíeu: gracià, gràcia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡɾəˈsi.ə/, occidental /ɡɾaˈsi.a/
• Rimes: -ia

Verb

gracia

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de graciar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb graciar.

Miscel·lània

• Síl·labes: gra·ci·a (3)
• Anagrama: Garcia

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: peninsular /ˈɡɾa.θja/, americà /ˈɡɾa.sja/
• Rimes: -aθja
• Etimologia: Del llatí gratia.

Nom

gracia f. ‎(plural gracias)

1. gràcia

Derivats

• desgracia

Relacionats

• gracioso

Miscel·lània

• Síl·labes: gra·cia (2)
• Anagrames: garcía, García

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre gracia

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɡraˈt͡si.a/

Adjectiu

gracia ‎(plural graciaj, acusatiu gracian, plural acusatiu graciajn)

1. graciós

Antònims

• malgracia