Ginebra

Potser volíeu: ginebra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʒiˈne.βɾə/^ⓘ, occidental /d͡ʒiˈne.bɾa/
• Rimes: -ebɾa
• Homòfon: ginebre
• Etimologia: [1] De l’italià Ginevra o del castellà Ginebra, del llatí Genava, del cèltic *genawa, de *genu- ‎(«revolt, estuari»), origen paral·lel a Gènova. En català antic s’havia usat Geneva.
• Etimologia: [2] Possiblement del francès antic Genievre, d’origen cèltic amb l’arrel *windos ‎(«blanc»).
• Etimologia: [3] Variant de Ginebre.

Nom propi

Ginebra f.

1. Ciutat i cantó de Suïssa a l’extrem sud-oest del llac Léman.

Derivats

• ginebrí

Traduccions

Ciutat suïssa

• Alamànic: Genf ^(gsw)
• Alemany: Genf ^(de)
• Anglès: Geneva ^(en)
• Castellà: Ginebra ^(es)
• Francès: Genève ^(fr)
• Italià: Ginevra ^(it)
• Portuguès: Genebra ^(pt)

Nom propi

Ginebra f.

1. Prenom femení
2. (històric) Muller del rei Artús.

Traduccions

Prenom

• Alemany: Guinevere ^(de)
• Anglès: Guinevere ^(en)
• Castellà: Ginebra ^(es)
• Francès: Guenièvre ^(fr)
• Italià: Ginevra ^(it)
• Portuguès: Genebra ^(pt)

Nom propi

Ginebra

1. Cognom

Miscel·lània

• Síl·labes: Gi·ne·bra (3)
• Heterograma de 7 lletres (abeginr)
• Anagrames: engirba, engirbà, rabegin

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, GEC
• Noms de la població, Cognoms de la població, Idescat

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \xiˈne.βɾa\, meridional \hiˈne.βɾa\

Americà: alt /x(i)ˈne.bɾa/, baix \hiˈne.βɾa\, austral \xiˈne.βɾa\

• Rimes: -ebɾa
• Etimologia: Del llatí Genava.

Nom propi

Ginebra f.

1. Ginebra

Miscel·lània

• Síl·labes: Gi·ne·bra (3)
• Heterograma de 7 lletres (abeginr)
• Anagrames: engibar, gibaren

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà