Helena

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈɫɛ.nə/
	balear /əˈɫə.nə/, /əˈɫɛ.nə/
Occidental:	/eˈɫe.na/

• Rimes: -ɛna
• Etimologia: Del llatí Helena, del grec antic Ἑλένη ‎(Helénē).

Nom propi

Helena

1. (mitologia grega) Filla de Zeus i Leda famosa per la seva bellesa; el seu rapte per Paris provocà la Guerra de Troia.
2. Prenom femení

Variants

• Elena
• Lena (hipocorístic)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Helen ^(en)
• Basc: Helena ^(eu)
• Castellà: Elena ^(es)
• Francès: Hélène ^(fr)
• Italià: Elena ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: He·le·na (3)
• Anagrama: anhele

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, Optimot
• Noms de la població, Idescat

Basc

Nom propi

Helena anim.

1. Prenom femení, equivalent al català Helena.

Declinació

Nom propi animat en vocal Cas Indefinit Absolutiu Helena Ergatiu Helenak Datiu Helenari Genitiu Helenaren Comitatiu Helenarekin Benefactiu Helenarentzat Instrumental Helenaz Causal Helenarengatik Locatius Inessiu Helenarengan Ablatiu Helenarengandik Al·latiu Helenarengana Terminatiu Helenarenganaino Al·l. direcional Helenarenganantz Gen. locatiu Helenarenganako