Ismene

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /izˈmɛ.nə/
	balear /izˈmə.nə/, /izˈmɛ.nə/
Occidental:	/izˈme.ne/

• Rimes: -ɛne
• Etimologia: Del llatí Ismene, del grec antic Ἰσμήνη ‎(Ismḗnē).

Nom propi

Ismene m.

1. (mitologia grega) Filla d’Èdip i germana d’Antígona.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Ismene ^(en)
• Francès: Ismène ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: Is·me·ne (3)
• Anagrames: esmeni, esmení, Nemesi

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪsˈmeː.neː/
• Etimologia: Del grec antic Ἰσμήνη ‎(Ismḗnē).

Nom propi

Ismēnē f. ‎(genitiu Ismēnēs)

1. (mitologia grega) Ismene

Declinació

1a declinació -ē, -ēs (grega)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Ismēnē	-
Vocatiu	Ismēnē	-
Acusatiu	Ismēnēn	-
Genitiu	Ismēnēs	-
Datiu	Ismēnae	-
Ablatiu	Ismēnē	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Ismene». A: Dictionnaire Latin - Français. 1934. París: Hachette, 1934.