Lauro

Potser volíeu: lauro, laŭro

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlaw.roː/
• Etimologia: De l'ibèric lauro ‎().

Nom propi

Laurō f. ‎(genitiu Laurōnis)

1. Vila romana, actualment Llerona.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Laurō	-
Vocatiu	Laurō	-
Acusatiu	Laurōnem	-
Genitiu	Laurōnis	-
Datiu	Laurōnī	-
Ablatiu	Laurōne	-
Locatiu	Laurōne	-