lauro

Potser volíeu: Lauro, laŭro

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /lawɾo/
• Etimologia: Possible relació amb laur ‎(, «quatre») amb un sufix que significaria «quatre regions».

Nom propi

lauro • ‎()

1. Seca laietana suposada en el poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús, antecedent de l’actual Llerona al Vallès Oriental.

Descendents

• Llatí: Laurō
  • Català: Llerona

Vegeu també

• Estudio de Toponimia Ibérica, Luis Silgo, 2013.