Lleida

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈʎej.ðə/, (gironí) /ˈʎɛj.ðə/
Occidental:	nord-occidental /ˈʎej.ðɛ/ⓘ, /ˈʎej.ða/
	valencià /ˈʎej.ða/

• Etimologia: Del català antic Leyda, vocalització implosiva de síl·laba travada de l’ibèric romanitzat *Lesda, de *Ilersda, forma popular de iltiŕta ‎() paral·lela al llatí Ilerda, capital dels ilergets . Documentat al segle XIII. Doblet de l’antic Lérida via l’àrab andalusí لاردة ‎(Lärida).

Nom propi

Lleida

1. Municipi del Segrià, a la riba del Segre, el més poblat a ponent de Catalunya.

Derivats

• lleidatà

Relacionats

• ilerdenc

Traduccions

Traduccions

• Aragonès: Leida ^(an)
• Castellà: Lérida ^(es)
• Gallec: Lleida ^(gl)
• Occità: Lhèida ^(oc)

Miscel·lània

• Síl·labes: Llei·da (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat, GEC

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ʎej.da/
• Etimologia: Del català Lleida.

Nom propi

Lleida inan. sing.

1. Lleida

Declinació

Nom propi inanimat en vocal Cas Indefinit Absolutiu Lleida Ergatiu Lleidak Datiu Lleidari Genitiu Lleidaren Comitatiu Lleidarekin Benefactiu Lleidarentzat Instrumental Lleidaz Partitiu Lleidarik Prolatiu Lleidatzat Causal Lleidarengatik Locatius Inessiu Lleidan Ablatiu Lleidatik Al·latiu Lleidara Terminatiu Lleidaraino Al·l. direcional Lleidarantz Gen. locatiu Lleidako

Derivats

• lleidar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en basc
• Entrada «Lleida» a l’Elhuyar Hiztegia.