Noruega

Potser volíeu: noruega

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nu.ɾuˈɛ.ɣə/
	balear /no.ɾuˈɛ.ɣə/, /nu.ɾuˈɛ.ɣə/
Occidental:	/no.ɾuˈe.ɣa/ⓘ

• Rimes: -ɛɡa
• Etimologia: Del castellà Noruega, del llatí Norvegia, del nòrdic antic Norðvegr ‎(literalment «camí del nord»), segle XVI.

Nom propi

Noruega f.

1. País escandinau fronterer amb Suècia, Finlàndia i Rússia. El nom oficial és Regne de Noruega.

Gentilicis

• noruec, norvegià

Traduccions

Regne de Noruega

• Alemany: Norwegen ^(de) f.
• Anglès: Norway ^(en)
• Asturià: Noruega ^(ast) f.
• Basc: Norvegia ^(eu)
• Castellà: Noruega ^(es) f.
• Danès: Norge ^(da)
• Francès: Norvège ^(fr) f.
• Gallec: Noruega ^(gl) f.
• Italià: Norvegia ^(it)
• Llengua de signes catalana ^(csc)
• Noruec (bokmål): Norge ^(no)
• Noruec (nynorsk): Noreg ⁽ⁿⁿ⁾
• Occità: Norvègia ^(oc) f.
• Portuguès: Noruega ^(pt) f.
• Romanès: Norvegia ^(ro)
• Suec: Norge ^(sv) n.
• Vietnamita: Na Uy ^(vi)

Miscel·lània

• Síl·labes: No·ru·e·ga (4)
• Heterograma de 7 lletres (aegnoru)
• Anagrames: noguera, òrguena

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GEC, ésAdir

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \noˈɾwe.ɣa\

Americà: alt /noˈɾwe.ɡa/, baix \noˈɾwe.ɣa\

• Rimes: -eɡa
• Etimologia: Del llatí Norvegia, del nòrdic antic Norðvegr ‎(literalment «camí del nord»).

Nom propi

Noruega f.

1. Noruega

Relacionats

• noruego

Miscel·lània

• Síl·labes: No·rue·ga (3)
• Heterograma de 7 lletres (aegnoru)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà

Occità

Nom propi

Noruega

1. Noruega (estat independent)