Sucre

Potser volíeu: sucre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsu.kɾə/, occidental /ˈsu.kɾe/
• Etimologia: Del castellà Sucre, anomenat en honor a Antonio José de Sucre , llibertador veneçolà de família originària flamenca amb cognom francès. El cognom català també és originari de Flandes.

Nom propi

Sucre m.

1. Cognom
2. Capital de la Bolívia.
3. Estat de Veneçuela.
4. Departament de Colòmbia.

Miscel·lània

• Síl·labes: Su·cre (2)
• Anagrames: creus, Creus, crues, cruse, cures, curés, cúser, escur

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Cognoms de la població, Idescat