ab

Potser volíeu: ab-, AB

Multilingüe

Símbol

ab

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'abkhaz.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /əp/, occidental /ap/
• Etimologia: Del llatí vulgar apud que va substituir el clàssic cum ‎(«amb»).

Preposició

ab

1. (arcaisme) amb

Compostos i expressions

• ab això
• ab mi (o am mi), ab tu, ab sí
• ab tot
• ab tot y ab això

Notes

• La seva pronúncia és /ap/, però davant de paraula començada per vocal o consonant sonora canvia a /aβ/ (o /ab/ en els dialectes no betacistes així com en català antic).
• Opcionalment prenia la forma am (pronunciada /am/) per la fonètica sintàctica davant de consonants nasals (ab mi > am mi), encara que originalment sempre era ab. Per la vacil·lació entre les dues formes ab i am va resultar l'actual amb.

Miscel·lània

• Anagrama: ba ^(revers)

Vegeu també

• A. Rovira i Virgili. Diccionari català-castellà & castellà-català. Barcelona, Antoni López, Editor. 1941.
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

Alemany

• Pronúncia: /ap/

Preposició

ab

1. des de

   Ab heute verfügbar. («Disponible des d'avui.»)

Adverbi

ab

1. Comunica al verb el sentit de «separació, fora de»

   abwäschen (rentar plats, fer fora la brutícia); abgehen (marxar, separar-se d'algú o d'algun lloc)

Anglès

• Pronúncia: /æb/
• Etimologia: Abreviatura de abdominal muscles.

Nom

ab ‎(plural abs)

1. músculs abdominals

Llatí

• Etimologia: De l'indoeuropeu apud, que en llatí també va donar la forma apud.

Preposició

ab

1. de, des de,

   Ab Urbe condita («des de la fundació de la ciutat»)

2. amb

   Ab ira («des dels efectes de la ira» o «amb ira»)

3. de (especialització laboral)

   Servus ab argento («esclau de la plata»)

Notes

Seguit de consonant pren la forma a.

Turc

• Etimologia: Del turc otomà آب ‎(āb), del persa آب ‎(āb).

Nom

ab

1. aigua