abanderau

Català

Verb

abanderau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de abanderar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb abanderar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ban·de·rau (4)
• Anagrames: abadernau, benaurada