aberri

Potser volíeu: aberrí

Català

Verb

aberri

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aberrar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aberrar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aberrar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb aberrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ber·ri (3)
• Anagrames: arribe, rebria, ribera

Basc

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.be.ri/
• Àudio: Sant Sebastià ^ⓘ
• Etimologia: De aba ‎(«pare») i herri ‎(«país»), segle XIX.

Nom

aberri inan.

1. pàtria

Declinació

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu aberri aberria aberriak Ergatiu aberrik aberriak aberriek Datiu aberriri aberriari aberriei Genitiu aberriren aberriaren aberrien Comitatiu aberrirekin aberriarekin aberriekin Benefactiu aberrirentzat aberriarentzat aberrientzat Instrumental aberriz aberriaz aberriez Partitiu aberririk - - Prolatiu aberritzat - - Causal aberrirengatik aberriarengatik aberriengatik Locatius Inessiu aberritan aberrian aberrietan Ablatiu aberritatik aberritik aberrietatik Al·latiu aberritara aberrira aberrietara Terminatiu aberritaraino aberriraino aberrietaraino Al·l. direcional aberritarantz aberrirantz aberrietarantz Gen. locatiu aberritako aberriko aberrietako